Curs online: «L’èxit global del cinema i les sèries de Corea del Sud»
Quines són les claus de l’èxit del cinema i les sèries de Corea del Sud? En aquest curs farem un repàs històric a aquestes indústries culturals a partir de l’estratègia globalitzadora duta a terme pel país des dels anys 90. Mitjançant aquest recorregut, recordarem alguns fets històrics que van marcar per sempre aquestes indústries i, molt especialment, aquestes pel·lícules i sèries que han estat importants per a l’evolució de la cultura contemporània de Corea del Sud, permetent-nos comprendre com ha estat la trepidant estratègia d’expansió que s’ha produït en aquests darrers 25 anys.
No cal tenir coneixements previs, per la qual cosa aquesta activitat podria ser interessant tant per als que gaudeixen amb la ficció sud-coreana com per als que volen començar a conèixer-la.
Programa:
1a Sessió: Els inicis de la globalització: el nou cinema coreà
Des dels anys 90, la indústria del cinema de Corea del Sud va experimentar importants canvis que van tenir la seva base al pla Segyehwa anunciat per primera vegada el 1995 per l’antic president Kim Young-Sam. Els efectes de la globalització es van veure reflectits en una nova onada de cinema que acabaria coneixent-se entre la crítica especialitzada i el públic com el “Nou Cinema Coreà”. La Generació 386 de cineastes, encapçalats per Bong Joon-ho, Park Chan-wook, Kim Jee-woon, Lee Chan-dong, Kim Ki-duk i Hong Sang-soo, va obtenir, de forma inesperada, el reconeixement internacional més gran.
2a Sessió: Les últimes tendències del cinema sud-coreà
La consolidació de la Generació 386, la proliferació dels nous talents o l’experimentació amb els gèneres cinematogràfics han consolidat la presència del cinema sud-coreà al panorama internacional. Així, doncs, èxits com Paràsits (Gisaengchung, 2019), de Bong Joon-ho, han permès donar a conèixer aquesta cinematografia al públic massiu, però també responen a una estratègia d’expansió que comença a collir fruits.
3a Sessió: Evolució de les sèries de ficció sud-coreanes
La dècada dels 90 va comportar el sorgiment de nous canals a la televisió per cable, però també un increment en la competitivitat en la seva aposta per la ficció local. Després de les importants vendes de la sèrie What is Love? (Sarangyi Mwogilrae, Park Cheol, 1991-1992) i la consolidació de la ficció sud-coreana a la regió amb Winter Sonata (Gyeoul yeonga, Yun Seok-Ho i Lee Hyung-Min, 2002), els mitjans de comunicació xinesos i japonesos van començar a utilitzar el terme Hallyu per definir l’impactant èxit i domini que encara, avui dia, manté aquesta indústria.
4a Sessió: La ficció sud-coreana a les plataformes digitals
Finalment, finalitzarem el nostre recorregut històric dedicant una darrera sessió a la presència de la ficció sud-coreana a les plataformes digitals. Des del 2016, amb la participació de Netflix a la superproducció d’Okja, de Bong Joon-ho, s’ha produït un increment exponencial en la visibilització del cinema i les sèries de factura sud-coreana. D’aquesta manera, se n’ha facilitat la circulació a escala global i s’ha pogut tenir accés a una gran varietat de contingut des de les nostres cases.
Professora:
Sonia Dueñas Mohedas, becària predoctoral PIPF al departament de Comunicació de la Universitat Carlos III de Madrid i membre del grup de recerca TECMERIN (Televisió-Cinema: Memòria, Representació i Indústria). Ha estat becària Korea Foundation Field Research a la Korea National University of Arts el 2021. La seva tesi està centrada a Planet Hallyuwood, la indústria cinematogràfica de Corea del Sud a l’era de la globalització, tasca que també combina amb el projecte de recerca «Cartografies del Cinema de Mobilitat a l’Atlàntic Hispànic» (CSO2017-85290-P) i la docència. És membre fundador de l’Associació de Difusió d’Estudis i Cultura Coreana a Espanya (ADECCE).
