Curs online: «Fantasmes d’Orient i d’altres genis. Una visió sobre les criatures sobrenaturals asiàtiques al cinema i les sèries»
Cap al segle XVII el japonès Matsuo Bashô va pronunciar la frase, “doneu-me un fantasma i us diré com va ser la gent que el va crear”. No va dir cap mentida, perquè els testimonis històrics es poden adequar als interessos polítics del moment, però resultaria impossible que un efluvi mitològic, fruit del folklore i el subconscient col·lectiu, amagui la veritat si hi ha algú capaç de descodificar-la.
Per tant, a banda del noble objectiu de l’entreteniment, nosaltres volem fer un repàs pel món audiovisual asiàtic i la seva forma de plasmar allò sobrenatural. Així, gaudirem d’històries sobre genis, fantasmes venjatius, entitats caníbals, o vampirs guiats per bruixots. I després de conèixer-los en profunditat, tot donant-nos suport en alguns aspectes clau, serem capaços de forjar una millor panoràmica religiosa, social o política del continent més gran i complex del món: Àsia.
Continguts:
Sessió 1 Orient Mitjà. Djinn (els genis d’Aràbia); Naga (la dona serp); Golem (l’antecedent jueu de Frankenstein); Mazzik (espectres del Tanaj).
Sessió 2 Xina i Corea. Sun Wukong (el rei mico); Màgia negra taoista; Jiang Shi (els vampirs xinesos), Dimonis immortals; Caps voladors / Mongdal (el fantasma verge); Muisme (esperits del xamanisme coreà).
Sessió 3 Sud-est Asiàtic. Pretes (esperits famolencs); Nang Nak (l’amor més enllà de la mort); Wewe Gombel (la criadora de nens); Pontianak (fantasma venjatiu); Pop (esperit caníbal); Toyol (el nadó engendre).
Sessió 4 Japó. Ikiryô (fantasma d’algú viu), Gôryo (Fantasma aristocràtic); Onryô (fantasma venjatiu); Hannya (dimoni femení de la gelosia); Inugami (el gos espectre); Rokurokubi (el fantasma de coll llarg); Nopperabo (el fantasma sense cara).
Sessió 5 Japó. Kami (esperits i déus); Oni (dimonis de malignitat subjectiva); Yôkai (donyets, animals fantàstics, i objectes animats).
Professor:
Dr. Antonio Míguez Santa Cruz. Nascut a Còrdova (1984) i format a la universitat d’aquella mateixa ciutat, la seva tesi va aconseguir el Premi Extraordinari d’Humanitats el 2016. Les seves línies de recerca són la història i el cinema japonesos, amb especial esment del gènere J-Horror. Ha impartit centenars de conferències, a més de posseir més de cinquanta publicacions, la majoria indexades en revistes d’impacte. És també redactor del premiat magazine Windumanoth, a banda d’assessorar diverses productores cinematogràfiques espanyoles.
