Narració i Narratologia. Existeix un cinema asiàtic?
Si existeix un cinema asiàtic, aquest només es pot entendre com la demostració d’un mosaic de nacionalitats que s’identifiquen amb les seves narratives locals, afins o no entre elles, però sense deixar de ser expressió de la convivència que mantenen entre si en una societat de la informació dominada per la imatge. És un cinema plural i representatiu de la diversitat geogràfica, política, econòmica i cultural d’un continent desigual. En aquest marc inclusiu que vol ser el festival es reuneixen totes les produccions que es presenten a l’Asian Film Festival Barcelona | AFFBCN, des de la seva primera edició el 2011 fins al moment actual. El cinema, a l’igual que la literatura, pot fer públic allò privat i elevar el privat a allò públic. De manera que a l’espectador li és donat l’explorar i el compartir tant la vida domèstica com la vida pública dels seus protagonistes. El lloc físic on es produeix l’esdeveniment acaba sent alhora decisiu per comprendre allò que succeeix. Simultàniament, l’espai temps del que es narra i el narrat és determinant: la imatge en moviment parla per si mateixa alternativament travessada per la paraula i els silencis que la pauten.
El descobriment de llocs, territoris i identitats als quals el cinema ens acosta no es pot comparar amb cap altre mitjà de comunicació. Quan parlem de cinema asiàtic no podem deixar de referir-nos a l’abast del seu desenvolupament durant les dues últimes dècades. Aquest ha estat en molts casos espectacular, entenent el compromís dels seus autors amb la creació i transmissió de relats propis i el valor d’una imaginació radical que ha aconseguit superar tots els obstacles per anomenar mons sense nom a no ser per la visibilitat que el cinema els ha donat, afavorint l’accés a una informació privilegiada per tots els seus destinataris sense distinció. El cinema ens introdueix individualment en la vida de subjectes, comunitats o grups que integren les societats a les quals pertanyem. Els grans relats que aquest cinema narra, unint fragments retallats de vides anònimes, ens informen sobre el seu poder de comunicació i ens instrueixen al mateix temps sobre els imaginaris que conformen les seves identitats.
La programació de festival ens presenta títols procedents de geografies humanes crítiques, que desafien la globalització dels mercats oposant resistència per a no ser esborrades. L’AFFBCN posa a disposició del públic produccions de diferents cultures i ètnies que ens arriben des de l’Àsia Central, el Sud-est Asiàtic i l’Àsia-Pacífic, permetent que l’espectador emprengui un viatge des de Kazakhstan, Kirguizistan, Tadjikistan, Afganistan, a Iran, Pakistan, Bangla Desh, Birmània, Índia, Sri Lanka, Nepal, Xina, Mongòlia, Hong Kong, Corea, Japó, Singapur, Tailàndia, Cambodja, Malàisia, Filipines, Laos, Indonèsia i Vietnam, fins a Austràlia i Nova Zelanda, el festival proposa múltiples itineraris a través d’una àmplia relació d’imatges que el cinema ens indueix a investigar entre països que comparteixen fronteres físiques o lingüístiques, i nusos de conflicte, dins una mateixa àrea o regió del continent. La proposta resideix en el viatge de formació que l’espectador pot emprendre a partir del moment que comença l’experiència audiovisual en contacte amb altres cultures i els seus protagonistes.
La programació de l’AFFBCN 2021 se seguirà distribuint entre les següents seccions: Oficial, Oficial Panorama, Discoveries, Netpac i Especial, totes a competició. El festival també integrarà a la seva programació la Retrospectiva dedicada, en aquesta ocasió, a Satyajit Ray (Calcuta, Índia, 1921-1992), que es realitzarà com cada any en col·laboració amb la Filmoteca de Catalunya i comptarà amb 16 títols, presentant-se com una de les retrospectives més completes realitzades fins ara del cineasta. Comptarem amb les presentacions de l’especialista Sangeeta Dutta per a les presentacions de Pater Panchali i d’Aparajito. A més, aquest any obrim un nou front amb la secció Hong Kong New Talents, de la mà de l’HKIFF Hong Kong International Film Festival, amb 10 títols, que en molts casos coincideixen amb el debut dels seus autors. Aquest programa suposa una demostració del cinema d’autor que s’està fent a Hong Kong, que ha deixat de banda les arts marcials per concentrar-se en les relacions interpersonals i els conflictes derivats d’un malestar social o d’un context global més ampli en el qual les identitats culturals es dilueixen. Es tracta d’un cinema, els antecedents del qual es remunten fins a Wong Kar-Wai, la recuperació del qual gràcies a la recent remasterització dels seus millors èxits ha contribuït decisivament a seguir de prop un cinema que no pot passar desapercebut.
El festival reuneix 26 països i 138 títols, quaranta-set dels quals es projectaran online a la plataforma FILMIN, com ja va succeir a l’edició anterior. Comptarem amb convidats que formaran part dels jurats i presentaran les seves pel·lícules com és el cas de l’australià Luke Eve que introduirà la seva opera prima I Met a Girl. També tindrem entre nosaltres a la iraniana Negin Kianfar que presentarà el seu primer llargmetratge A New Day i al director Jesse Miceli amb la seva pel·lícula Coalesce de Cambodja; i amb el coreà John Kwang Kim, director de Josée. D’altra banda, aquest any comptarem amb la presència de dues cineastes afganeses, de les que hem projectat les seves òperes primes en anteriors edicions i hem seguit les seves respectives trajectòries en el transcurs d’aquests últims anys. Es tracta de Sahraa Karimi, exdirectora de l’Afghan Film Institute, de la que projectem Hava, Maryam, Aysha, i Sahra Mani, de la que projectem A Thousand Girls Like Me. Seran membres dels jurats de la secció Oficial i de la secció Oficial Panorama respectivament. Des de fa anys anem apostant pel cinema afganès i sobretot pel paper de les dones cineastes que parlen del seu país i tracten de donar visibilitat al que succeeix compromeses amb el real i la realitat, i amb tots aquells que comparteixen idèntica destinació. Durant el festival organitzarem diverses trobades, on elles parlaran de l’actual situació del seu país i dels seus projectes de futur, i on al mateix temps es presentaran les quatre produccions afganeses que s’han seleccionat d’altres directors per a aquesta edició de l’AFFBCN.
Entre els destacats d’aquest any, cal esmentar en primer lloc la pel·lícula inaugural Wheel of Fortune and Fantasy (2021) de Ryusuke Hamaguchi, del qual també projectarem Drive my Car (2021, Premi al millor Guió al passat festival de cinema de Cannes). Ambdues pel·lícules no trigaran a estrenar-se a Espanya després d’haver estat premiades a diversos festivals. En aquesta edició, l’AFFBCN es presenta amb nous incentius com un complement essencial de la programació anual que cada vegada dona cobertura a més produccions i països de les diferents regions del continent asiàtic. Als títols esmentats se sumen The Australian Dream de Daniel Gordon (Austràlia), My Childhood, My Country, 20 Years in Afghanistan de Phil Grabsky i Shoaib Sharifi (Afganistan), Fire on the Plane de Ji Zhang (Xina), The Salt in our Waters de Zulfikar Zilandra (Bangla Desh), Josée de Jong-Kuam Kim (Corea), Verdict de Raymund Riboy Gutierrez (Filipines), Better Days de Derek Tsang (Hong Kong), Where is Pinki? de Prithy Konanur (Índia), Vengeance is Mine, All Others Pay Cash d’Edwin (Indonèsia), Walnut Tree de Mohammad Hossein Mahdavian (Iran), 18Khz de Farkhat Sharipov (Kazakhstan), The Lake d’Emil Atageldijev (Kirguizistan), 1990 de Lkhogvaa (Mongòlia), Lato Kosero de Shirish ( Nepal) i The Year of Everlasting Storm d’Apichatpong Weerasethakul (obra col·lectiva, Tailàndia). Aquests són només alguns dels destacats, però esmentar-los no significa deixar de tenir en compte cap de les catorze pel·lícules iranianes produïdes en 2020 i 2021; els quinze títols procedents de l’Índia de 2020 i 2021, ni el cinema filipí de Joel Lamangan, ni el nou cinema que ens arriba de la Xina, Corea i el Japó, a l’igual que de tots els països que tindran una presència al festival, incorporant a aquest panorama Kazakhstan, Kirguizistan, Bangla Desh, que fins tot i tenir tradicionalment una gran indústria local no havia desenvolupat un cinema independent com el que es pot veure d’un temps ençà, i d’altres països del Sud-est asiàtic. Però, vull destacar especialment la presència d’Austràlia en aquesta edició, per tractar-se d’un país amb una indústria cinematogràfica molt potent, encara que no tan evident en els festivals de cinema europeus, en els quals el cinema australià mereixeria un espai més gran que el que sol tenir. La resposta per a la pregunta si existeix o no el cinema asiàtic és a la vista de les produccions que hem reunit afirmativa, perquè la seva construcció no deixa d’estar en connexió amb la seva visibilitat i transmissió. I aquesta és la nostra contribució com a festival, perquè creiem que el cinema és el millor instrument per comunicar i per a establir una complicitat amb l’Altre, aquell que només coneixem a través de la imatge en moviment.
Tampoc vull deixar d’esmentar la presentació de la primera pel·lícula de Eugènia Balcells, Cartas de Akyab, que presentem a la Secció Especial fora de concurs, ni un altre exercici cinematogràfic com el que ha fet l’artista Paloma Polo a El Barro de la Revolución (Secció Netpac). D’altra banda, la programació s’amplia amb l’OFF-Festival, que es planteja com una introducció i una extensió de l’AFFBCN, i que permet estendre el calendari en el qual podem oferir aquest tipus de cinema, perllongant les projeccions durant l’any, en lloc de limitar-lo a un moment puntual del curs. Aquesta ampliació, per la seva banda, consta de tres cicles: Cinema d’Àsia fora de Barcelona, Cinemes d’Àsia als Cinemes Girona (Retrospectives i Monogràfics) amb periodicitat setmanal, i Cinemes d’Àsia en BETEVÉ, que començarà pocs dies abans de la inauguració del festival. D’altra banda, seguim incrementant el Canal Casa Àsia a Filmin amb les produccions més recents.
Menene Gras Balaguer
Directora de Cultura i Exposicions de Casa Àsia
i directora de l’Asian Film Festival. Barcelona
Hashtag: #AFFBCN
