Dones afganeses i el cinema: “Made in Afghanistan”
Casa Àsia projecta pel·lícules afganeses en la seva programació de cinema, fins ara un cinema de minories, molt desconegut a Occident, malgrat ser centre dels principals conflictes internacionals des de finals del segle XX fins al moment actual.
El cinema dirigit per dones afganeses reuneix testimonis de la vida domèstica i quotidiana d’aquest país, però també de la seva vida política i social, que avui són imprescindibles per reconstruir la seva història.
El programa que Casa Àsia farà a Cineteca Madrid durant la setmana del 8 al 12 de març, amb motiu de la celebració del Dia de la Dona d’aquest any, consta de quatre sessions en què es projectaran les pel·lícules de les cineastes següents: Sahra Mani, Shahrbanoo Sadat, Sedika Mojadidi i Mariam Ghani. La directora Sahra Mani viatjarà a Madrid per presentar la seva pel·lícula A Thousand Girls Like Me, que ha rebut nombrosos premis als festivals internacionals on s’ha projectat. És la primera vegada que es fa un programa dedicat al cinema realitzat per dones a l’Afganistan, malgrat que la majoria dels protagonistes seguirà de moment la seva trajectòria als països d’acollida on resideixen actualment.
PROGRAMACIÓ:
Dimarts 8 de març, a les 19.00 h
A Thousand Girls Like Me | Dir: Sahra Mani | 2018 | 76’ | VOSE | Documental
La directora Sahra Mani presentarà A Thousand Girls Like Me
La violència sexual contra les dones és delicte des del 2009 a l’Afganistan. Però, a la pràctica, les dones temen les possibles represàlies per presentar càrrecs. Lamentablement, la història de Khatera és el típic exemple d’aquest fenomen: ella i la seva mare han rebut amenaces, fins i tot dels seus familiars, i s’han vist obligades a mudar-se freqüentment. El pare de Khatera en va abusar durant la infantesa i l’ha deixat embarassada en múltiples ocasions. Khatera ha patit diversos avortaments abans d’acabar donant a llum una nena. Seguint el consell d’una mullah, ha explicat la seva història a un programa televisiu i ha presentat càrrecs contra el seu pare. La pel·lícula es va presentar al Göteborg Film Festival de 2019, Seattle International Film Festival 2019, al Sheffield International Documentary Festival 2018 i al Fribourg International Film Festival 2019.
Dimecres 9 de març, a les 19.00 h
Wolf and Sheep | Dir: Shahrbanoo Sadat | 2016 | 86’ | Drama
A l’Afganistan rural, la gent inventa i explica històries misterioses i plenes d’imaginació, per intentar explicar el món on viuen. Els nens pastors són els amos de les muntanyes, però saben que nois i noies no tenen permès estar junts. Els nois practiquen amb les seves tirador per lluitar contra els llops, mentre les noies fumen en secret i juguen a simular que es casen, somiant trobar un marit. Fan safareig sobre la Sediga. Ella té onze anys i és una marginada. Les noies pensen que una maledicció pesa sobre ella. En Qodrat, també d’onze anys, es converteix en el focus dels rumors quan la seva mare torna a casar-se amb un home que ja té dues esposes. Qodrat vaga només pels paratges més aïllats de les muntanyes, on coneix la Sediga i es fan amics.
Dijous 10 de març, a les 19.00 h
Facing the Dragon | Dir: Sedika Mojadidi | 2019 | 80’ | VOSE
En aquest documental la directora va seguir durant quatre anys la vida de dues extraordinàries dones afganeses: Nilofar, membre del parlament, i Shakila, una periodista de televisió. La retirada de les forces americanes i de l’ajuda internacional a l’Afganistan deixa la democràcia i les victòries recents de les dones penjant d’un fil, per la qual cosa Nilofar i Shakila hauran d’escollir entre la maternitat i les seves ambicions professionals, davant les creixents amenaces que pesen sobre elles i les seves famílies.
Dissabte 12 de març, a les 19.00 h
What We Left Unfinished | Dir: Mariam Ghani | 2019 | 72’ | VOSE | Documental
Pel·lícula projectada a l’AFFBCN 2021
What We Left Unfinished narra la història de cinc llargmetratges inacabats de l’era comunista a l’Afganistan (1978-1991). Quan les pel·lícules estaven carregades de missatges, els cineastes es convertien en objectius i els somnis de règims polítics en canvi constant es fusionaven amb les històries explicades en pantalla. També és un tribut a un grup molt unit de cineastes afganesos que estimaven el cinema prou per arriscar les seves vides per ell. Tot i la interferència del govern, les juntes de censura, l’escassetat de recursos, l’oposició armada i les amenaces gairebé constants d’arrest i fins i tot de mort, es van fer pel·lícules subversives i, segons els realitzadors, sempre fidels a la realitat . Les cinc pel·lícules, The April Revolution (1978), Downfall (1987), The Black Diamond (1989), Wrong Way (1990) i Agent (1991), van completar la fotografia principal abans de ser cancel·lades per l’estat o abandonades pels cineastes. Mai no van ser editades, però van escapar a la censura.
