KOIBUMI (LOVE LETTER)

Mayumi Reikichi és un ex oficial naval, ben educat, que ocasionalment tradueix treballs que el seu germà li troba per a que ell pugui tenir temps de cercar a Michiko, la dona a la que estima. Els pares de Michiko la van forçar a casar-se amb un altre home tot i el seu amor per Reikichi. Ell va tornar de la guerra i es va enterar de què el marit de Michilo havia mort, i que ella havia anat a viure a Tokyo. Mentres la cerca, Reichiki es troba a un antic amic, Yamaji, que el convida a unir-se a la seva professió: escriure cartes d’amor per a les amants japoneses dels soldats americans que necessiten diners per a sobreviure. Amb la seva fluïdesa amb l’anglès, Reikichi comença a escriure cartes. Un dia, descansant a la rebotiga de Yamaji, escolta la veu d’una dona que sona com la de Michiko. Va a veure i descobreix que es ella. En lloc de saludar-la, Reikichi la acusa d’immoralitat per anar-se’n al llit amb un americà. Michiko, avergonyida, se’n va prometent no tornar-lo a veure. El germà de Rikichi, preocupat pel seu recent hàbit de beure, visita Michiko per a suplicar-li que torni a veure al seu germà una altra vegada, i ella li ho promet. Pero quan queden Rikichi no apareix. Quan Michiko i el germà tornaven del lloc on quedaren, els dos passen pel costat d’un grup de prostitutes que la coneixen. Michiko insisteix en què ella només va tenir una relació amb un amable soldat, però, tement que ningú la creu, intenta suïcidar-se saltant davant d’un cotxe. Reikichi, convençut per Yamaji per a perdonar Michiko, visita el seu apartament per a sebre sobre l’accident. Yamaji i ell es dirigeixen corrents a l’hospital.

Tanaka Kinuyo va nèixer el 1909 i va morir el 1977, al Japó. Va ser una de les grans actrius del cinema japonès durant els anys 30, que va treballar amb diversos directors com Hiroshi Shimizu, amb qui va contraure matrimoni el 1929 divorciant´se al cap d’un any, i amb Yasujiro Ozu, entre d’altres. El 1940, Tanaka va començar a treballar amb Kenji Mizoguchi, fent anualment una película amb aquest cineasta durant els següents 14 anys. El 1953, es va convertir en la segona dona cineasta, després de Sanake Takuzo, que només va realitzar una película. El 1975, als 65 anys d’edat, va guanyar el Oso de Plata al Festival de Berlin pel seu paper a Sandakan hachibanshokan bohkyo (1974). Tanaka va seguir treballant fins que un tumor cerebral va acabar amb la seva vida. Va dirigir un total de sis películas, de les quals se’n podran veure les cinc primeres en aquesta retrospectiva.