.

Menene Gras Balaguer
Directora de Casa Asia Film Festival

En aquesta quarta edició, el Casa Asia Film Festival de Barcelona, segueix enfocat en les representacions visuals de l’espai-temps de les diferents cultures del continent. D’est a oest i de nord a sud, la programació del festival comprèn una àmplia geografia que integra nació i narració d’Àsia, com els equivalents de l’espacialitat i la temporalitat constitutiva de les nostres societats, més enllà de la continuïtat històrica que pertany a la primera. Tota nació es constitueix per mitjà de la seva narració, i aquesta última adquireix un sentit quan s’identifica amb les cultures en què es recolzen aquests conceptes. societats, més enllà de la continuïtat històrica que pertany a la primera.Mentre que en l’edició passada, el cinema asiàtic es plantejava a partir del gir cultural de la geografia i l’èmfasi que la geografia crítica posa en la construcció d’imaginaris directament relacionats amb els espais físics, aquest any el festival intenta adaptar-se als conceptes de nació i narració des de la perspectiva que planteja el discurs postcolonial i, en particular, Homi Homi K. Bhabha, més interessat en els aspectes constitutius de la diferència cultural que no pas en la diferència mateixa. El cinema asiàtic no és una categoria ni un gènere, sinó un espai d’espais on conviuen cultures amb arrels comunes i identitats transfrontereres. De fet, el festival es pot considerar un laboratori d’experiències que es produeixen en el diàleg amb altres cultures, en les que les nacions defineixen i defensen la seva subjectivitat constitutiva malgrat la força de l’internacionalisme cultural i de la globalització econòmica. no pas en la diferència mateixa. La selecció d’aquest any comprèn un espai geogràfic molt extens que comença en les ex repúbliques soviètiques, Kazakhstan i Kirguizistan, i s’estén a Iran, Afganistan,Bangla Desh, Índia, Xina, Corea, Japó, Malàisia, Singapur, Cambodja, Filipines, Tailàndia, Vietnam, Indonèsia, Austràlia i Nova Zelanda. En aquests més de 12.000 kms que separen tots dos extrems, es travessen diverses fronteres i una vintena de països que reivindiquen una identitat local oposant una resistència natural a la globalització cultural, que mai arribarà a produir-se malgrat les aparences.