ORIENT EXPRESS: CASA ÀSIA a BETEVÉ Gen-Mar 2025

Aquest període engloba des del 2 de gener al 27 de març

PROGRAMA

Dijous 6 de gener a les 21:45h

Mongòlia

L’Enkhmaa planifica un viatge per apropar el seu fill Ankhaa, que té 13 anys, al seu padrastre. Just abans del seu viatge, el seu nen perd el seu estimat gos i haurà de donar amb ell abans de tres dies. La família de l’Ankhaa centra la seva atenció en la seva germana petita, que encara és un nadó, i l’imminent viatge. A la cerca del seu gos es fa amic d’alguns gossos de carrer, just coincidint amb el programa municipal per eliminar als gossos sense llar, de manera que haurà de donar-se pressa per recuperar la seva mascota.

La Garamkhand Bayarjargal és una directora i productora mongola que, després de graduar-se a la Universitat d’Arts cinematogràfiques, es va matricular a L’Acadèmia Nacional de Cinema. Ha sigut la fundadora i cap de varies productores, tant cinematogràfiques com de televisió, i entre els seus treballs més destacats es troben Funny Day (2015), The Faith (2016), Above All (2017), Love Hustle (2020), Zorig (2020), Between Heaven and Earth (2021) i el seu últim éxit Lost Days (2023).

Dijous 9 de gener a les 21:45h

Kirguistan

Un dia, en Nazar entra a l’estudi de l’exmarit de la seva parella, l’Arsen. Mira el seu ordinador i troba un fitxer que canvia la seva vida. En Nazar descobreix el secret d’Arsen, que és un artista que crea ficcions en què el món desapareix. S’assembla a una artista xinesa que va pintar un quadre, s’hi va introduir i va desaparèixer per sempre del món real. La confrontació entre realitat i imaginació està servida.

En Marat Sarulu (Kirguistan, 1957) és guionista i director de cinema. Es va graduar a la facultat de filosofia de la Universitat Nacional del seu país el 1980. Posteriorment, va estudiar a l’Acadèmia de Cinema de Moscou. Com a guionista ha escrit més de deu pel·lícules pròpies i alienes. A més, ha dirigit cinc llargmetratges, quatre de curtmetratges, cinc de documentals i també una pel·lícula d’animació. És un dels fundadors de la Nova onada del cinema kirguís des de principis de la dècada dels 90.

Dijous 16 de gener a les 21:45h

Mongòlia

Una parella feliç i solvent descobreix que l’espòs té un càncer en etapa tres. Com ho van descobrir tard, hi ha molt poques possibilitats que el malalt sobrevisqui al tractament. La dona rebutja totalment donar-se per vençuda i fa tot el que està a les seves mans per a salvar al seu marit. Tot i això, tot i anar-se’n inclús a l’estranger a la recerca d’altres professionals i passar per una cirurgia, no aconseguirà el seu objectiu. Mentre intenta sobreviure com sigui, la víctima recorda els seus temps feliços, el primer amor, la seva dona i la seva família. La paraula Gergi significa esposa en una traducció literal, però l’arrel i l’estructura de la paraula signifiquen “Algú que il·lumina la llar”.

En Sengedorj Janchivdorj es va graduar en direcció de cinema a la Universitat d’Ulaanbaatar, Mongòlia. Entre els premis rebuts cal destacar el Premi a Millor Director de l’Acadèmia de Mongòlia al 2016. La seva última pel·lícula, Life, va guanyar el premi a millor llargmetratge al Festival Internacional de Cinema d’Ulaanbaatar el 2018 i es va estrenar al Festival Internacional de Cinema de Dhaka 2019.

Dijous 23 de gener a les 21:45h

Pakistan

Es tracta d’una epopeia familiar personal, on la directora d’origen pakistanès l’Anita Mathal Hopland repassa la història de les seves dues famílies. Moosa Lane és el nom del carrer de la capital de Pakistan, Karachi, on viu la meitat de la família de Hopland, mentre l’altra meitat viu a Dinamarca. L’autora d’aquest documental ens ofereix una visió íntima de les vides dels tres membres més joves de la família i les seves experiències amb la vida i la mort. La cineasta explora la generació de joves de la seva edat al Pakistan, mirant de mostrar al mateix temps l’experiència personal de qui viu entre dos cultures com es el seu cas. Les seves circumstàncies li permeten, no obstant, descobrir allò que l’uneix i la separa del seu país i de la seva cultura d’origen, i adonar-se que no és tan lluny com podria semblar a primera vista.

L’Anita Mathal Hopland (Kanachi, 1981) va graduar-se a la National Film School of Denmark al 2011 amb el curt que va presentar per la seva graduació Underneath the Dark. Hopland va fer el seu debut com a directora de llargmetratges al 2017 amb el documental On the Edge of Freedom, seguit de Lost Warrior al 2018 i, finalment, de Moosa Lane al 2022.

Dijous 30 de gener a les 21:45h

Iran

Després de contraure la Covid-19, la Mitra, una pintora iraniana soltera de cinquanta-set anys, entra en coma. En aquest trànsit, inicia un viatge a diferents parts dels seus records a través de la seva ment inconscient. L’esperit de la Mitra torna a casa per fer l’equipatge imaginari ple de records agredolços. Moments abans del seu últim viatge, igual que l’esposa de Lot, recorda la seva vida, la dels seus amics i la seva generació, a propòsit de què ha fet, del que ha construït i del que ha mancat.

La Manijeh Hekmat va néixer el 1962 a Arak, Iran i ha treballat des del 1980 d’assistent de direcció i dissenyadora de producció en més de 25 pel·lícules. Va dirigir el seu primer llargmetratge Women’s Prison (Zendān-e Zanān) el 2002. Aquesta pel·lícula s’ha projectat en més de 80 festivals internacionals de cinema i ha rebut set premis. A més a més, ha produït cinc pel·lícules destacades que s’hi inclouen les premiades The Girl in the Sneakers i A Bunch of Grass, aquesta última és una producció alemanya al Kurdistan iranià. A The Old Road (2008), l’Hekmat va abordar el problema social de la violència contra les dones.

Dijous 6 de febrer a les 21:45h

Corea del Sud

La pel·lícula narra la historia d’un home i una dona que travessen la crisi dels quaranta i es troben a un tranquil poble costaner on, malgrat els seus diferents orígens, la musica clàssica uneix les seves ànimes solitàries i malferides.

En Yoon Seok-ho, nascut al 1957, es va llicenciar a Llengua i Literatura Coreanes abans de cursar un màster de Periodisme a la Universitat de Yonsei (1995). És director de series de televisió sudcoreanes. A partir d’Autumn Fairy Tale (2000), va dirigir un gran nombre de telenovel·les de sèrie estacional, com Winter Sonata (2002), que va tindre una gran repercussió no nomes a Corea, sinó també a l’estranger, i va exercir un paper fonamental a la Nova Onada Coreana.

Dijous 13 de febrer a les 21:45h

Pakistan

Quan l’assassí d’un adolescent activista laboral és absolt, el periodista Shahbaz Bhatti veu llacunes evidents en el veredicte i inicia una recerca en busca de justícia. Però cada una de les pistes que segueix es contradiu amb l’anterior, i la retorçada història revela l’horrible veritat del treball infantil al Pakistan de 1990.

En Shoaib Sultan és un conegut enginyer, director, actor i escriptor pakistanès. Ha treballat en alguns curtmetratges i altres projectes de mitjans audiovisuals. Darya Kay Iss Paar (This Bank of The River) però, va ser el seu primer projecte com a director.

Dijous 20 de febrer a les 21:45h

Iran

Una parella de mitjana edat, l’Amir Ali i la Marjan, porten una vida tranquil·la fins que la Marjan, que vol ser mare, coneix la Mahrouz, una dona que intenta aconseguir diners pel trasplantament de ronyó del seu fill. Quan la Marjan insisteix a llogar un úter i la mare subrogada entra a les seves vides, sense voler passen per diferents proves i s’enfronten a dilemes morals que desconeixien. La polèmica entorn a la subrogació es posa damunt la taula, deixant veure les conseqüències d’una pràctica no suficientment legislada encara.

Nascut en 1983 a Teheran, en Seyyed Morteza Fatemi, escriptor, director, productor i presentador de televisió, és llicenciat en Enginyeria del Petroli i estudiant de doctorat a Filosofia Política. Va iniciar la seva carrera com a periodista i va treballar com a redactor cap a nombrosos seminaris i agències de noticies. Posteriorment, en Fatemi va entrar a la televisió iraniana dirigint programes d’entrevistes i series de televisió, com Dark Intelligence, que va guanyar el premi al millor drama televisiu al Festival Internacional DetectiveFEST de Moscú.

Dijous 27 de febrer a les 21:45h

Japó

Un dia, la Haru, que treballa com a dependenta en una llibreria, es retroba amb en Takeshi, a qui va conèixer uns anys enrere, quan li va impedir saltar davant d’un tren. En Takeshi li ofereix un treball. Un dia després, la Haru es preocupa per la Yukiko, que estava asseguda en un banc enfront de l’estació, i parla amb ella. Això els porta a emprendre un petit viatge junts. La Haru porta amb si una gravadora que li va deixar la seva mare en herència. Les circumstàncies faran que la Haru s’hagi d’enfrontar de nou a sentiments de culpabilitat i els remordiments per no haver pogut ajudar a evitar que la malaltia poses fi a la seva vida.

En Kyoshi Sugita, nascut el 1977, va tindre el seu primer llargmetratge anomenat One Song seleccionat per al Festival Internacional de Cinema de Tòquio el 2011 i es va estrenar als cinemes el 2012. El seu segon llargmetratge, Song of Light, va ser seleccionat al Festival Internacional de Cinema de Tòquio de 2017 i al Festival Internacional de Cinema de Jeonju de 2018. La pel·lícula va rebre grans elogis en els principals periòdics i en la revista cinematogràfica Kinema Junpo. Aquest cineasta també ha publicat les novel·les Kawa no Koibito/River Lovers i Hitotsu no Uta/One Song, i ha participat com a fotògraf en la quarta col·lecció de poesia Uta Long Long Short Song Long del poeta Koichi Masuno.

Dijous 6 de març a les 21:45h

Austràlia

La vida d’una nena de dotze anys dona un tomb en presenciar una violació i un assassinat. El seu pare està preocupat i desitjant ajudar-la, però no sap com fer-ho. La situació és molt difícil, ja que la Blaze és l’únic testimoni i la seva declaració dels fets és crucial. En un intent per sobrepassar el trauma, la Blaze invoca a un drac imaginari perquè l’ajudi a processar la seva ira i la protegeixi en el seu viatge cap a la maduresa.

La Del Kathryn Barton és una artista australiana, que va començar a dibuixar de molt jove per després estudiar art i disseny a la Universitat de Nova Gales del Sud (UNSW). No va tardar en donar-se a conèixer per les seves obres de fantasia psicodèlica a exposicions individuals i col·lectives per tota Austràlia i l’estranger. Malgrat ja ser una figura àmpliament reconeguda entre els artistes de la seva generació, al 2022 va finalment debutar en el món del cinema amb la pel·lícula Blaze. La Del Kathryn Barton va ser la directora i coguionista del llargmetratge.

Dijous 13 de març de 2025

Uzbekistan

Unhappy Groom (2023) explora el passat de Turquestan a través de la història d’Uzbekistan al voltant del segle XX, durant el domini de l’Imperi Rus. La pel·lícula destaca el contrast entre el pensament religiós antic i la incompetència governamental dels règims imperialistes. En mig d’aquestes tensions, dos amants han de fer front a les dificultats d’una vida marcada per convencions socials, heretgies i tradicions ambigües. Paral·lelament, el drama d’en Salih, un actor assalariat, es veu afectat per la incapacitat de complir amb les ambicions exigents de la família de la Rahima i poder casar-se amb ella. Aquesta narrativa reflexa de manera sorprenent el paral·lelisme amb Romeu i Julieta de Shakespeare, on tot i els intents dels enamorats per mantenir-se al marge de l’escrutini social, no poden evitar la seva toxicitat.

La Khusnora Ruzmatova, és una directora de cine nascuda a Uzbekistan que ha rebut reconeixement internacional en obtenir el premi “For Humanism” en el 19è Festival Internacional de Cine Musulmà de Kazan. El cine uzbek ha experimentat una visibilitat sense precedent en els últims anys, no només pel creixement de la seva indústria cinematogràfica, sinó també pels premis Internacionals rebuts. El 2023, els cineastes uzbeks van obtenir 15 premis internacionals, destacant la creixent influència del país en l’escena cinematogràfica global.

Dijous 20 de març de 2025

Índia

Amb l’ajuda d’uns veïns i deixant enrere una vida que ha d’abandonar, una jove retorna a casa per enfrontar-se a la demència de la seva mare i les cicatrius de la seva infància, amb l’ànim també de trobar el seu lloc al món.

En Pushan Kripalani és director de fotografia i cineasta. La seva primera pel·lícula, The Threshold (2015), va ser aclamada en el seu breu pas pels festivals, rebent premis al MAMI i al NFDC Film Bazaar, i aconseguint el premi al millor actor i a la millor actriu al Festival de Cinema Indi de Nova York. Com a director de fotografia, ha rodat diversos llargmetratges, anuncis, documentals i curtmetratges. Ha treballat en més de trenta produccions per teatre i ràdio, amb papers que van des de director a actor, dissenyador, músic i productor. Goldfish (2023) és el seu segon llargmetratge.

Dijous 27 de març de 2025

Iran

Quan la Yasmin tenia sis anys, la mateixa edat que el seu fill en el present, la seva família va emigrar a Berlín. Ara, ha de tornar a l’Iran per la mort del seu pare, però el viatge no és fàcil atès que el seu fill és autista. En arribar a l’Iran, la Yasmin, que en prou feines coneixia al seu pare, es sorprèn molt amb l’herència que aquest li ha deixat. El seu breu i inoportú allotjament a la ciutat natal del seu progenitor, i poder conèixer a aquells que es relacionaven amb ell, li dona a la Yasmin una nova manera d’entendre als éssers humans, la vida i la mort.

En Behrooz Shoaibi va néixer l‘any 1979, a Mashhad, i ha treballat en diferents sectors del cinema. Com a actor, va començar la seva carrera amb The Glass Agency (1998) de Ebrahim Hatamikia, i va aconseguir l’atenció de la crítica i el públic amb Gold & Copper (2010) de Homayoun Asadian. Entre les seves pel·lícules i sèries per a televisió es troben: The Sloe Garden (2005); Wings Of Hapiness (2008); Abandoned (2009); Somewhere Between Staying and Going (2010); i Secluded (2014). Amb el seu primer llargmetratge, The Corridor (Shoaibi) va guanyar el premi a Millor Pel·lícula Debut del Festival de Cinema de Fajr 2013.