NOVES MIRADES DEL CINEMA ASIÀTIC

Del 18 de gener al 29 de març de 2025

El cinema asiàtic torna a les sales del Cine Paz amb una programació que s’estén del 18 de gener al 29 de març. Encara que sembli un tòpic dir que les distribuïdores espanyoles mostren cada vegada major interès per comptar amb un repositori cada vegada més gran de títols procedents del continent asiàtic, en general, el cinema asiàtic té cada vegada major presència no només a festivals nacionals i internacionals, sinó també als nostres cinemes. Els onze títols que es podran veure entre gener i març del 2025 procedeixen d’Austràlia, Bangladesh, Xina, Corea, Filipines, Índia, Pakistan, Iran, Japó, Kazakhstan i Mongòlia, i han estat realitzades entre el 2006 i 2023. Motherless, de Sayyed Morteza Fatemi, inaugura el programa d’aquest trimestre. La relació que es presenta manté l’interès pel drama social i pels temes de gènere, des d’una multiplicitat de perspectives que responen a la identitat cultural dels seus protagonistes. És exactament això el que ens expliquen pel·lícules com les seleccionades. Es tracta de títols com: Motherless (Iran), Saatao (Bangladesh), Luxury Car (Xina), Fall Guy (Filipines), Dust (India), Kamil (Pakistan), Where Would you Like to Go (Corea), Blaze (Austràlia), Lost Days (Mongòlia), Videophobia (Japó), Poet (Kazakhstan). Aquests últims títols anunciats faciliten la visió d’un món al qual difícilment tindríem accés si no fos per la literatura i el cinema.

Dissabte 18 de gener de 2025, a les 12 h

Una parella de mitjana edat, l’Amir Ali i la Marjan, porten una vida tranquil·la fins que la Marjan, que vol ser mare, coneix la Mahrouz, una dona que intenta aconseguir diners pel trasplantament de ronyó del seu fill. Quan la Marjan insisteix a llogar un úter i la mare subrogada entra a les seves vides, sense voler passen per diferents proves i s’enfronten a dilemes morals que desconeixien. La polèmica entorn de la subrogació es posa damunt la taula, deixant veure les conseqüències d’una pràctica encara no prou legislada.

Nascut en 1983 a Teheran, Seyyed Morteza Fatemi, escriptor, director, productor i presentador de televisió, és llicenciat en Enginyeria del Petroli i estudiant de doctorat a Filosofia Política. Va iniciar la seva carrera com a periodista i va treballar com a redactor cap a nombrosos seminaris i agències de notícies. Posteriorment, Fatemi va entrar a la televisió iraniana dirigint programes d’entrevistes i sèries de televisió, com Dark Intelligence, que va guanyar el premi al millor drama televisiu al Festival Internacional DetectiveFEST de Moscou.

Dissabte 25 de gener de 2025, a les 12 h

Després de casar-se amb la Putul i portar-la a casa, en Fazlu no vol que la seva esposa es trobi sola i se li acut de portar a casa una vaca perquè li faci companyia. La Putul així comença a assentar-se a la seva nova llar. Tanmateix, les preses del riu Teesta son les causants d’una eterna lluita per la supervivència a la vida dels grangers com en Fazlu. Les preses retenen tota l’aigua fins al seu desbordament, que coincideix amb l’època de monsons. Com a resultat, quan s’obren les comportes es produeixen inundacions, que porten misèria per a tothom que habita la regió baixa. Degut a aquest comportament tanthostil per part del riu i a tots els problemes que se succeeixen, la família del Fazul començarà a plantejar-se abandonar la zona.

En Khandaker Sumon és un cineasta de Bangladesh. Va néixer el 2 de febrer de 1982 al districte de Gaibandha. Porta molt de temps dirigint una productora que es diu Idea Exchange” per la producció de drames i pel·lícules. Aquesta organització ha realitzat algunes pel·lícules promocionals per a la conscienciació social. Per a convertir-se en cineasta va realitzar un curs al Bangladesh Film Institute (BFI). Saatao (2022) és el seu primer llargmetratge.

Dissabte 1 de febrer de 2025, a les 12 h

La pel·lícula segueix un adult que viu en el món rural i viatge a Wuhan en la recerca d’un fill que fa temps que no en sap res, perquè la seva dona que està a punt de morir se’n vol acomiadar. A Wuhan veu a la seva filla que treballa d’acompanyant en un bar de karaoke, i li presenta un policia que li ofereix ajuda per trobar al fill que busca. Aviat creix la sospita que els mafiosos propietaris del local tenen alguna cosa a veure amb la desaparició del fill.

Wang Chao va treballar durant cinc anys en la indústria siderúrgica, encara que sempre va estar interessat en el cinema i la literatura. El 1991, va entrar a l’Acadèmia de Cinema de Pequín, on es va graduar el 1994 i va començar a treballar de crític de cinema. És així com va conèixer a Chen Kaige després del rodatge de Tierra Amarilla, i aquest el va contractar com a ajudant de direcció entre 1995 i 1998 pel rodatge de Adiós a mi concubina i de El Emperador y el Asesino. Durant aquest temps va escriure vàries petites narracions que l’hi van inspirar guions per algunes pel·lícules. Amb Orphan of Anyang, que va rodar sense autorització, va fer el seu debut al cinema com a director. Aquesta pel·lícula va ser seleccionada el 2001 per participar en la Secció Quinzena de Realitzadors del Festival de Canes. El 2004, va realitzar el seu segon llargmetratge Day and Night i amb Luxury Car va completar el 2006 la trilogia sobre la Xina en la qual havia estat treballant durant més de cinc anys. La seva quarta i cinquena pel·lícula, Memory of Love (2009) i Fantasy (2014), que es va presentar a la selecció Un Certain Regard al festival de Cannes d’aquell mateix any, mostren una maduresa narrativa per part del seu director. Looking for Rohmer (2018), mostra l’interès de Wang Chao pel crític i cineasta Éric Rohmer i la Nouvelle Vague, fins al punt de fer una pel·lícula sobre ell, encara que no necessàriament biogràfica. A Woman (2022), fins ara la seva última pel·lícula, es va projectar en la passada edició de l’Asian Film Festival Barcelona | AFFBCN amb gran èxit de públic, després del seu pas per Sant Sebastià on va ser nominada a la Petxina d’Or.

Dissabte 8 de febrer de 2025, a les 12 h

Julius entra a la colla de Fonzy convertint-se en el seu servent. Una nit aquest últim el porta a una festa, on Fonzy i els seus amics violen en grup Jenie, que és la seva parella, sense que ell pugui fer res. Aquests abusen un darrere l’altre fins a matar-la brutalment. A sobre, en un intent desesperat per escapar a la responsabilitat penal pel que han fet, el grup d’amics no dubta a utilitzar Julius com el boc expiatori.

Joel C. Lamangan (1952, Filipines) va estudiar cinema i teatre a les Filipines i a l’estranger. Va ser actor i director per a teatre i televisió, fins que va començar a actuar per al cinema i es va poder estrenar com a director el 1991 amb Darna. Entre les seves pel·lícules més destacades es troben: The Flor Contemplacion Story (1995), amb la qual va obtenir el premi Golden Pyramid al festival de cinema del Caire el 1995, Pusong Mamon (1998), Deathrow (2000), Hubog (2001), Huling Birhen sa Lupa (2003), Blue Moon (2006) i Deadline (2011). El 2014, el seu llargmetratge Hustisya va guanyar el premi a millor actriu i el Netpac al festival de cinema independent filipí Cinemalaya.

Dissabte 15 de febrer de 2025, a les 12 h

Per a seguir el rastre del seu amor desaparegut, David s’embarca en un viatge al cor de l’Índia, on la seva nòvia Mumtaz va ser vista per última vegada. Mumtaz era fotògrafa i l’única pista que té en David sobre els seus últims dies és una de les seves fotos, que retrata a un nen petit. Buscant el nen, en David es troba amb l’ancià i cínic Dr. Sharda, a qui demana ajuda. No obstant això, poc temps després s’haurà d’enfrontar al fosc passat del Sharda, un passat que la Mumtaz va documentar amb les seves fotografies.

Udita Bhargava (1982, Índia) s’ha llicenciat en comunicació de masses i literatura anglesa i ha estudiat direcció a la Film University Babelsberg Konrad Wolf. Ha treballat com a assistent de cambra, fotògrafa i assistent de postproducció en produccions internacionals, entre elles “Slumdog Millionaire” (2008). Els seus curtmetratges s’han projectat en festivals de tot el món, i el més recent, “Imraan, c / o carrom Club” (2014), va guanyar el Premi promocional 3sat a l’International Short Film Festival d’Oberhausen. “Dust” és el seu primer llargmetratge.

Dissabte 22 de febrer de 2025, a les 12 h

Una jove casada, que conviu amb la seva cunyada cega, fa vuit anys que espera el retorn a casa del seu marit. Un dia està a punt de morir ofegada a l’estany dels voltants, quan un misteriós rodamon anomenat Amaltas la rescata. Això canvia inesperadament la seva vida posant-la davant d’un dilema entre el marit i el salvador. Serà capaç de frenar la força del desig o caurà a la temptació?

Sarmad Sultan Khoosat (Pakistan, 1979) és un director productor, guionista i actor, conegut per Zindagi Tamasha (Circus of Life) (2019), Manto (2015) i Joyland (2022). La seva pel·lícula Zindagi Tamasha (Circus of Life) (2019) va ser seleccionada com a millor pel·lícula internacional a la 93a edició dels Premis de l’Acadèmia. A més, es va estrenar al 24è Festival Internacional de Cinema de Busan dins de la secció “A Window on Asian Cinema”.

Dissabte 1 de març de 2025, a les 12 h

En Do-gyeong va saltar per evitar que el seu estudiant Jiyong s’ofegués, però ambdós van morir a l’intent. Després de l’accident, la Myeongji, la dona d’en Do-gyeong, i la Jieun, la germana d’en Jiyong, es queden soles al món, havent de lidiar amb la pèrdua dels seus éssers estimats. La Myeongji viatja a Varsòvia, per fugir de la dura realitat. Allà es retroba amb un amic i oculta la mort del seu marit, intentant rebutjar la tragèdia.

Kim Hee-jung va estudiar a l’Escola Nacional de Cinema de Lodz i posteriorment va realitzar el seu primer llargmetratge The Wonder Years (2007), la història d’una noia que busca la seva mare biològica. La següent pel·lícula va ser Grape Candy (2011), un cúmul de records que dominen el present. La tercera pel·lícula d’en Hee-jung va ser Snow Paths (2015), és la història d’un home que intenta superar els seus traumes fins que ingressa a un sanatori catòlic per alcoholisme. Finalment, el 2019, rodà A French Woman, que ens mostra el deliri d’una dona que confronta el seu passat a través d’una misteriosa porta del temps.

Dissabte 8 de març de 2025, a les 12h

La vida d’una nena de dotze anys dona un tomb en presenciar una violació i un assassinat. El seu pare està preocupat i desitjant ajudar-la, però no sap com fer-ho. La situació és molt difícil, ja que la Blaze és l’únic testimoni i la seva declaració dels fets és crucial. En un intent per sobrepassar el trauma, Blaze invoca a un drac imaginari perquè l’ajudi a processar la seva ira i la protegeixi en el seu viatge cap a la maduresa.

Del Kathryn Barton és una artista australiana, que va començar a dibuixar de molt jove per després estudiar art i disseny a la Universitat de Nova Gales del Sud (UNSW). No va tardar a donar-se a conèixer per les seves obres de fantasia psicodèlica a exposicions individuals i col·lectives per tota Austràlia i l’estranger. Malgrat ja ser una figura àmpliament reconeguda entre els artistes de la seva generació, el 2022 va finalment debutar en el món del cinema amb la pel·lícula Blaze. Del Kathryn Barton va ser la directora i coguionista del llargmetratge.

Dissabte 15 de març de 2025, a les 12h

L’Enkhmaa planifica un viatge per apropar el seu fill Ankhaa, que té 13 anys, al seu padrastre. Just abans del seu viatge, el seu nen perd el seu estimat gos i haurà de donar amb ell abans de tres dies. La família de l’Ankhaa centra la seva atenció en la seva germana petita, que encara és un nadó, i l’imminent viatge. A la cerca del seu gos es fa amic d’alguns gossos de carrer, just coincidint amb el programa municipal per eliminar als gossos sense llar, de manera que haurà d’afanyar-se per recuperar la seva mascota.

La Garamkhand Bayarjargal és una directora i productora mongola que, després de graduar-se a la Universitat d’Arts cinematogràfiques, es va matricular a L’Acadèmia Nacional de Cinema. Ha sigut la fundadora i cap de diverses productores, tant cinematogràfiques com de televisió, i entre els seus treballs més destacats es troben Funny Day (2015), The Faith (2016), Above All (2017), Love Hustle (2020), Zorig (2020), Between Heaven and Earth (2021) i el seu últim éxit Lost Days (2023).

Dissabte 22 de març de 2025, a les 12h

Ai vol ser actriu. Malgrat els seus fracassos continua intentant-ho. Una nit coneix a Hashimoto, un home misteriós. Ai va a la casa de Hashimoto i mantenen relacions sexuals. Un dia ella troba un vídeo pornogràfic en el qual els personatges llueixen exactament com ella a Hashimoto. Ai torna a la casa d’ell i descobreix que sempre havia sigut un Airbnb i que el Hashimoto ja no hi és. El vídeo sexual continua a la xarxa, i, encara que ella no sap si són ells exactament, comença a perdre el control de la seva vida.

Daisuke Miyazaki (1980). Graduat per la universitat de Waseda i participant a la universitat d’estiu de Nova York. Va començar la seva carrera com a assistent de directors com Kiyoshi Kurosawa. La seva primera pel·lícula va arribar al 2011 amb “End of the night”.

Dissabte 29 de març de 2025, a les 12h

Didar és poeta, però no pot viure de la poesia. Tan sols pot escriure per als matins abans d’anar a treballar com a editor d’un diari. Amb els seus companys de treball, sol discutir si la llengua nacional està o no en perill d’extinció, degut a la globalització de l’anglès. Omirbayev fa llegir a en Didar un llibre sobre el poeta kazakh Makhambet Otemisuly , que li permet unir perillosament tradició i modernitat.

Darezhan Omirbayev (Uyuk, 1958) va estudiar primer matemàtiques i després cinema. Des del seu debut amb Kairat el 1992, ha realitzat diverses pel·lícules que han sigut premiades en festivals internacionals.

Data: Tots els dissabtes a les 12h, del 18 de gener al 29 de març del 2025.
MK2 Cine Paz | Calle de Fuencarral, 125, Madrid.
Preu entrada: 6€

NOVES MIRADES DEL CINEMA ASIÀTIC

ORGANITZA