Amb qui es quedaria, amb el seu fill natural, o amb el fill que ha cregut seu durant sis anys? Hirokazu Kore-eda torna a la gran pantalla amb una altra família que es veurà afectada després de rebre una trucada de l’hospital on va néixer el seu fill.Tot el que Ryota té ho ha guanyat treballant durament i està convençut que res pot pertorbar la seva vida. Però, un dia la seva dona Midori i ell reben una trucada inesperada de l’hospital. Keita, el seu fill de sis anys, no és “el seu” fill. L’hospital va cometre un terrible error i els va lliurar un nen que no és el seu. Ryota es veu obligat a prendre la decisió més important de la seva vida: haurà d’escollir entre el que és seu i el fill adoptat sense saber-ho. Adonant-se de la profunda entrega de la seva esposa Midori a Feita, tot i sabent que no és el seu fill biològic i després de conèixer a la família que ha criat amb amor al seu veritable fill durant sis anys, Ryota comença a preguntar-se si realment ha estat un “pare”… És la commovedora història d’un home que acaba per veure’s reflectit en el primer mur real que s’aixeca al seu camí.

Hirokazu Kore-Eda va néixer al 1962 a Tòquio. Després de llicenciar-se a la facultat de Literatura de la Universitat de Waseda, va començar a treballar per TV Man Union, una important productora de televisió, on va dirigir nombrosos documentals premiats internacionalment. El seu primer llarg, “Maboroshi no hikari”, va guanyar el Osella d’Or en el Festival de Venècia (1995). La seva segona pel·lícula, “Wandafuru raifu” (Després de la vida) (1999), es va estrenar en més de 30 països. La seva tercera pel·lícula, “Distance”, va ser seleccionada a concurs pel Festival de Cannes (2001). “Ningú sap” va guanyar el Premi al Millor Actor (Yagira Yuuya) al Festival de Cannes (2004) i va ser molt aclamada a tot el món. Al 2006 va escriure i va dirigir “Hana”, la seva primera pel·lícula d’època, en la qual explorava el món dels samuráis i de la revenja durant el període Edo. Al 2008, “Still Walking”, basada en una experiència personal, es va estrenar al Festival de Toronto i va obtenir el Premi al Millor Director en els Asian Film Awards i el Premi Astor d’Or en el Festival Internacional de Mar de Plata. Aquest mateix any, va dirigir el seu primer documental en format llargmetratge, “Daijobu de aruyo ni: Coccoowaranai tabi”, en el qual segueix al cantautor japonès Cocco durant una gira.

2013, Festival de Cannes (Premio del jurado).
2013, Festival de San Sebastián (Premio del público).