La retrospectiva de Cinema aborigen australià (2015-2023) que presentem en el marc de l’Asian Film Festival de Barcelona (2024) reuneix nou pel·lícules realitzades per cineastes aborígens australians en els darrers deu anys, amb la intenció de donar a conèixer un cinema que planteja preguntes i suggereix la necessitat d’endinsar-nos en la història d’una de les cultures més antigues del planeta. L’experiència personal i el relat autobiogràfic, juntament amb l’arxiu, aporten al cinema aborigen un material de primera mà per abordar les circumstàncies actuals de la població aborigen i la recuperació dels seus drets com a ciutadans lliures. Les tres pel·lícules d’aquesta Retrospectiva que acull la Filmoteca de Catalunya són The Last Daughter (2022), Kindred (2023) i Winhanganha (2023).

El cinema aborigen es caracteritza sobretot pel caràcter reivindicatiu de les seves propostes i per l’interès dels seus autors a corregir la història i fer un balanç de la relació entre les comunitats aborígens i el poder colonial, els representants del qual, des de l’arribada de James Cook a Austràlia l’any 1770, van establir les regles del joc. Quan els britànics van desembarcar a Austràlia, hi havia més de 400 pobles aborígens, comunitats, grups i subgrups, molts d’ells amb les seves respectives llengües, i es consideraven una cultura viva i la més antiga del planeta. La paraula ab-origine (des de l’origen) apareix en anglès des del segle XVII i a Austràlia des de 1789, un any després de l’arribada al país de la primera colònia penitenciària. La primera desestructuració de la societat, que fins llavors comptava entre 300.000 i 750.000 aborígens repartits en 250 nacions i clans, va tenir lloc com a conseqüència de l’epidèmia de verola, varicel·la, xarampió, grip i tuberculosi, que va entre 1788 i 1790 va acabar amb un 90% de la població aborigen. La paraula aborigen ha estat reemplaçada en molts casos per la de First Nations, probablement com un intent de redimir la causa aborigen i demostrar la integració social d’aquells ciutadans que fins a 1962 no van tenir accés al dret a vot, pel simple fet de pertànyer a una comunitat aborigen. És important recordar que el principi Terra Nullius va significar l’inici d’un sistema colonial basat en l’ocupació d’una terra de ningú, on els natius van ser víctimes de les pitjors injustícies. La reclamació per part dels aborígens de les terres robades pels colons segueix en peu des de la dècada dels 70 del segle passat. Però el dret de propietat i ocupació que atorgava el principi de Terra Nullius al colonitzador des de 1778 no va ser derogat fins al 1992.

El desconegut cinema aborigen té un lloc destacat en aquesta edició de l’AFFBCN, en la qual s’ha intentat donar prioritat en la Retrospectiva que acostumem a fer anualment a una cultura que s’identifica amb paisatges d’una història de resiliència contra el poder colonial i la colonialitat. Bruce Chatwin (1940-1989) va ser el gran introductor d’aquests paisatges a The Songlines (Els traços de la cançó) a Occident. El llibre, publicat el 1989, segueix sent un manifest de la fascinació que va experimentar aquest escriptor i viatger, el testimoni del qual es desprèn d’un relat poètic i autobiogràfic que defensa els drets territorials dels portadors d’una cultura, la identitat de la qual no admet negació, sinó que exigeix, per contra, una restitució dels seus drets. La literatura dels exploradors que han realitzat expedicions al desert australià com The Bindibu Expedition, els testimonis dels quals es van recollir a The Geographical Journal, vol 128, el març de 1962, han estat molt útils per divulgar la història de tribus perdudes que, en l’era de la civilització electrònica i digital, encara manquen de contacte real amb la societat actual. The Lizard Eaters de Douglas Stockwood, membre de l’expedició, és un dels testimonis inclosos en aquesta publicació, informant sobre les condicions meteorològiques extremes del desert, on encara habiten algunes de les tribus més antigues. Literatura i cinema es complementen, i amb aquesta retrospectiva de cinema aborigen volem oferir una oportunitat als nostres públics per conèixer de primera mà una de les cultures més antigues del món. Silenciada en gran part fins a finals del segle passat, i després de sobreviure a l’adversitat i als intents de posar fi a la seva existència per part del poder colonial hegemònic, el ressorgiment d’aquesta cultura troba també en el cinema un mitjà de comunicació que competeix amb la literatura i, com ella, una manera de posar en valor la seva identitat cultural.