ORIENT EXPRESS: CASA ÀSIA a BETEVÉ Jul-Set 2024

Aquest trimestre engloba des del 4 de Juliol fins al 26 de Setembre.

PROGRAMA

Dijous 4 de juliol a les 22.30h

Kirguistan

Una parella de gent gran amb problemes de salut i sense fills resideixen en un poblat, on gairebé no passa res que els alteri, fins que uns desconeguts abandonen un nadó de sis mesos a la porta de casa seva. Al principi volen lliurar-ho a les autoritats, però havent sentit que els nens petits poden ser venuts per traficar amb els seus òrgans, decideixen quedar-s’hi. Tenir cura d’un bebè canvia el rumb de les seves vides trobant una important raó per continuar vivint.

Asel Zhuraeva es va graduar al Kyrgyz State Institute of Arts el 2010. Va fer un curs a la Film School of Rustam Ibrahimbekov de Kíev, en 2013, i posteriorment va començar a donar classe a l’AUCA del 2017 al 2019. És la directora del Cinema Company i la cap de la Creative Women of the Asia Foundation des del 2010.

Dijous 11 de juliol a les 22.30h

Uzbekistan

El llargmetratge Aydinlar narra la història de la regió del Mar d’Aral, especialment el passat i present de la ciutat de Muynak. El protagonista de la pel·lícula, Seyit, veu des de ben petit que la ciutat on va néixer i va créixer es troba en ruïnes a causa de la dessecació del Mar d’Aral. Seyit és criat pel seu avi Nurpeis, el qual li narra històries sobre el mar, mentre es fa gran al costat de Kizlargul i Maman. Però així que deixa de ser un nen, es veu obligat a abandonar Muynak per tenir un altre destí.

Muzaffarkhan Erkinov va néixer el 1983. Ha treballat en moltes sèries de televisió, documentals i curts. De tota la seva trajectòria cinematogràfica destaquen pel·lícules com: Armon, Iqtidar, Yagonam, Kasas, Avlony, Puankare i la pel·lícula que presentem, Aydinlar, que va realitzar juntament amb en Muzaffar Qoraboyev. Ha rebut premis nacionals com el Tasanno i l’Ehtirom, i va obtenir un premi a l’International Film Festival per Creative Flight, i un altre a l’Eurasian Film and TV Festival per Slavic Tale.

Dijous 18 de juliol a les 22.30h

Sri Lanka

La pel·lícula narra la història de la suposada agressió sexual comesa per el poeta Pablo Neruda quan va ser Cònsol Honorari de Xile al Ceilan colonial britànic, de 1929 a 1931. A partir del relat que fa el propi Neruda en Confesso que he viscut (1974), al capítol “La solitud lluminosa”, en set línies el lector s’assabenta com abusa de una noia tàmil, que ve de las castes més baixes dels Sakkilie, que son considerats “intocables”. Es tracta d’una dona innocent, que sense saber-ho va participar en una estranya història de la que queda molt per a conèixer.

Asoka Handagama (Sri Lanka, 1962) és considerat com a un dels líders de la tercera generació de cinema. Va estudiar matemàtiques a la Universitat de Kelaniya i va obtenir el Màster en Economia del Desenvolupament a la Universitat de Warwick al 1995. Pel·lícules seves com This is My Moon (2000), Flying with One Wing (2002) exploren noves formes de narrar. El Festival Internacional de Cinema d’Amiens, li va rendir un homenatge per la seva contribució al desenvolupament del cinema independent a Àsia. Ell es reconeix com a un admirador de l’ obra de Pablo Neruda, per el que llegir aquell passatge va generar-li un fort impacte, fent exposar la seva pròpia versió dels fets.

Dijous 25 de juliol a les 22.30h

Corea

La Su-jin és una advocada d’èxit. Després del seu divorci, porta una vida perfecte com a advocada i mare. Està preparant a la seva filla, Gina, per a estudiar a Estats Units. El seu pare In-woo viu amb elles i cuida de la seva neta. Després d’un accident de cotxe a Su-jin li diagnostiquen que pateix Alzheimer. No obstant, el seu pare roman al seu costat per a protegir-la, mentre ella va assemblant-se a una nena petita degut al progrés de la seva malaltia.

Sihin Youn-shick (Seúl, 1976), a partir de A Great Actor (2005), s’ha convertit en un dels habituals del Festival Internacional de Cinema de Busan. La seva cinquena pel·lícula, The Avian Kind, va debutar al Festival Internacional de Cinema de Jeonju, on al 2015 va presentar una altre pel·lícula d’èxit com Like a French Film. De les seves recents produccions es pot destacar Dongju: Portrait of a Poet, que va escriure i produïr per al cineasta Lee Joon-ik.

Dijous 1 d’agost a les 22.30h

Kazakhstan

L’Akzhol, que acaba de sortir de l’orfenat, comença una nova vida. Està convençut que el seu pare és viu i es proposa anar a la seva cerca. Però, desprès de conèixer el seu veí Dimash, les coses canvien al veure com de fàcil és guanyar-se la vida robant i atracant. Més tard, durant una trobada amb un familiar, descobreix l’existència del seu germà Dalen, que va ser adoptat per uns pares amb recursos, que ha rebut una educació a la que mai podria haver accedit de cap altre manera. Junts s’embarquen a la missió de trobar el seu pare, descobrint pel camí coses que cap dels dos hauria pogut imaginar.

En Darkhan Tulegenov va nèixer al 1993 a Uralsk. Als 15 anys va entrar a la Kazakh Academy of Transport and Communications, i al 2012 va ser admès a la Kazakh National Academy of Arts. Ha participat a molts festivals de cinema, tant nacionals com internacionals, i Brothers va rebre l’Spirit of Cinema Award a l’Oldenburg Film Festival de 2022. Tulegenov també és conegut pels seus curtmetratges Nabat (2020), The Route (2016), y Sunrise.

Dijous 8 d’agost a les 22.30h

Filipines

Perseguit per la policia, el lladre de bicicletes Isaac, demana ajuda al seu cap però aquest no està disposat a parar-hi atenció. La negativa el fa concebre una venjança contra l’anterior, però amb això no aconseguirà sortir de la xarxa de delinqüència dels barris baixos on està atrapat.

Brillante Mendoza (Filipines, 1960) és director i productor. És el primer filipí a rebre el premi al millor director a Cannes per la seva pel·lícula Kinatay el 2009. També és l’únic filipí que ha rebut la distinció de “Cavaller de l’Ordre de les Arts i les Lletres” de França el 2014. Tenia més de quaranta anys quan va dirigir la seva primera pel·lícula, Masahista, que va guanyar el Leopard d’Or del Festival Internacional de Cinema de Locarno el 2005. Les seves pel·lícules han rebut reiteradament premis i nominacions als principals festivals com els de Venècia, Berlín, Cannes, Sant Sebastià i El Caire.

Dijous 15 d’agost a les 22.30h

Xina

Una dona, He Sizhu, i el seu amant, Chen Mo, pateixen un accident de cotxe en el qual ella perd la memòria. És internada a l’hospital on el seu marit és cirurgià, i quan es desperta no recorda res del passat més immediat. El seu amant s’ha convertit en un estrany, però ell es nega a perdre-la malgrat que la teràpia a la qual ella és sotmesa no garanteixi que recuperi la seva memòria.

Després de graduar-se de la universitat, Wang Chao va treballar durant cinc anys en la indústria siderúrgica, encara que sempre va estar interessat en el cinema i la literatura. El 1991, va entrar a l’Acadèmia de Cinema de Pequín, on es va graduar el 1994 i va començar a treballar de crític de cinema. És així com va conèixer a Chen Kaige després del rodatge de Tierra Amarilla, i aquest el va contractar com a ajudant de direcció entre 1995 i 1998 pel rodatge de Adiós a mi concubina i de El Emperador y el Asesino. Durant aquest temps va escriure vàries petites narracions que l’hi van inspirar guions per algunes pel·lícules. Amb Orphan of Anyang, que va rodar sense autorització, va fer el seu debut al cinema com a director. Aquesta pel·lícula va ser seleccionada el 2001 per participar en la Secció Quinzena de Realitzadors del Festival de Canes. El 2004, va realitzar el seu segon llargmetratge Day and Night i amb Luxury Car va completar el 2006 la trilogia sobre la Xina en la que havia estat treballant durant més de cinc anys. La seva quarta i cinquena pel·lícula, Memory of Love (2009) i Fantasy (2014), que es va presentar a la Selecció Un Certain Regard al festival de Canes d’aquell mateix any, malgrat la seva direcció, mostren una maduresa narrativa per part del seu director. Looking for Rohmer (2018), mostra l’interès de Wang Chao pel crític i cineasta Eric Rohmer i la Nouvelle Vague, fins al punt de fer una pel·lícula sobre ell, encara que no necessàriament biogràfica. A Woman (2022), fins ara la seva última pel·lícula, es va projectar en la passada edició de l’Asian Film Festival Barcelona | AFFBCN amb gran èxit de públic, deprès del seu pas per Sant Sebastià on va ser nominada a la Petxina d’Or.

Dijous 22 d’agost a les 22.30h

Pakistan

Sheila és una adolescent canadenca d’origen pakistanès que viu als suburbis. A punt d’acabar el primer any d’universitat i després d’enamorar-se per primera vegada del seu company de classe Edén, desitja una llibertat que la mare i el pare no estan disposats a oferir-li. Després de mantenir relacions sexuals per primera vegada amb Edèn, aquest trenca bruscament amb ella, i el seu sentit de la realitat comença a enfonsar-se, distanciant-la dramàticament dels amics, la família i la comunitat.

Haya Waseem és una cineasta pakistanesa-canadenca, criada a Suïssa i resident a Brooklyn. Va començar la seva carrera com a editora de documentals, cosa que li va permetre donar forma a les històries i interactuar íntimament amb diverses narratives. Haya va traslladar aquests principis d’honestedat i perspectiva al seu treball creatiu com a directora. Els seus curtmetratges s’han projectat a prestigiosos festivals com Toronto, Cannes, i Berlín.

Dijous 29 d’agost a les 22.30h

Japó

Ai vol ser actriu. Malgrat dels seus fracasos continua intentan-ho. Una nit coneix a Hashimoto, un home misteriós. Ai va a la casa de Hashimoto i mantenen relacions sexuals. Un dia ella troba un vídeo pornogràfic en el què, els personatges llueien exactament com ella a Hashimoto. Ai torna a la casa d’ell i descobreix que sempre havía sigut un Airbnb i que el Hashimoto ja no hi és. El vídeo sexual continua a la red, i, encara que ella no sap si són ells exactament comença a perdre el control de la seva vida.

Daisuke Miyazaki (1980). Graduat per la universitat de Waseda i participant a la universitat d’estiu de Nova York. Va començar la seva carrera com a assistent de directors com Kiyoshi Kurosawa. La seva primera pel·lícula va arribar al 2011 amb End of the night.

Dijous 5 de setembre a les 22.30h

Malàisia

Maryam, una dona de 50 anys propietària d’una galeria i que ve d’una família aristocràtica, vol la benedicció del seu pare per casar-se amb el seu jove nuvi estranger de Serra Lleona, mentre que, al mateix temps, necessita superar els desafiaments de la llei islàmica, la qual determina la seva possibilitat d’escollir al seu cònjuge.

L’escriptor i director de cinema independent Badrul Hisham Ismail va estudiar a la New School de Nova York, on va rodar el seu primer curtmetratge A Tale of a Mannequin (2014). El seu primer llargmetratge Voyage to Terengganu (2016) rodat amb Amir Muhammad, també de Malàisia. Sovint explora temes que qüestionen la normalitat de la vida quotidiana amb la intenció de mostrar allò que no es diu ni es veu. Les seves pel·lícules s’han projectat a llocs com el Freedom Film Fest, l’IFFR, el Malaysian Shorts i el Thai Short Film & Video Festival, d’entre altres. També és un escriptor habitual per The Star i és editor de continguts al periòdic Svara.

Dijous 12 de setembre a les 22.30h

Índia

Pertanyent a una comunitat pesquera aïllada en el llac Loktak, en Chaoren és un noi que no només ajuda en les tasques domèstiques sinó que sobresurt com un alumne brillant. Quan la canoa que utilitza cada dia per assistir a l’escola ha de ser venuda a causa de la malaltia del seu pare, el seu esperit no es desanima. Supera la llarga distància des de la seva barraca flotant fins a la seva escola nedant. Però quan el Govern emet un avís de desallotjament exigint que la família d’en Chaoren abandoni la seva llar, els seus somnis es queden amb l’angoixa d’un desplaçat. Les circumstàncies s’agreugen tenint en compte que això passa en una zona geogràfica estratègica i molt conflictiva al Nord-est de l’Índia.

Romi Meitei és un cineasta prolífic que ha donat diversos èxits de taquilla. A més d’obtenir èxits comercials, les seves pel·lícules s’han projectat en prestigiosos festivals de cinema com l’IFFI, MIFF, l’IFFK i d’altres. Ha guanyat importants premis com el FIPRESCI (International Film Critics Awards) i el NETPAC (millor pel·lícula asiàtica per la Network for the Promotion of Asian Cinema). També ha rebut diversos premis de cinema de l’estat de Manipur. És el president de la Fundació Mami Thawan, l’objectiu de la qual és prestar serveis pel benestar de Manipur. El seu llargmetratge, Our Home, va guanyar el premi a Millor Pel·lícula en els Premis Nacionals de Cinema, a l’Índia.

Dijous 19 de setembre a les 22.30h

Bangladesh

Després de casar-se amb la Putul i portar-la a casa, en Fazlu no vol que la seva esposa es trobi sola i se li acut de portar a casa una vaca per que li faci companyia. La Putul així comença a assentar-se a la seva nova llar. Tanmateix, les presses del riu Teesta son les causants d’una eterna lluita per la supervivència a la vida dels grangers com en Fazlu. Les presses retenen tota l’aigua fins al seu desbordament, que coincideix amb l’època de monsons. Com a resultat, quan s’obren les comportes es produeixen inundacions, que porten misèria per a tothom que habita la regió baixa. Degut a aquest comportament tant hostil per part del riu i a tots els problemes que se succeeixen, la família del Fazul començarà a plantejar-se abandonar la zona.

En Khandaker Sumon es un cineasta de Bangladesh. Va néixer el 2 de febrer de 1982 al districte de Gaibandha. Porta molt de temps dirigint una productora que es diu Idea Exchange” per la producció de drames i pel·lícules. Aquesta organització ha realitzat algunes pel·lícules promocionals per a la conscienciació social. Per a convertir-se en cineasta va realitzar un curs al Bangladesh Film Institute (BFI). Saatao (2022) es el seu primer llargmetratge.

Dijous 26 de setembre a les 22.30h

Corea

La Yoo-ri sembla una estudiant exemplar, procedent d’una família adinerada, però de sobte es suïcida. Els detectius sospiten que ha sigut un suïcidi, però la seva mare Hye-young creu que ha sigut un assassinat executat per la Ye-na, una companya de classe, i el Gi-beom, el seu professor. Per molt que els detectius investiguin, les declaracions d’aquestes tres persones no paren de contradir-se. L’única pista que tenen és que la Hye-young feia patir a la seva filla. Mentre que la mare pensa que tot el que va fer va ser a favor i pel bé de la Yoo-ri. Podran descobrir finalment la veritat sobre la seva mort?

Kim Su-in és una guionista coreana que ha acabat dirigint el seu propi cinema. Es va graduar a la Universitat de Dankook, al Departament d’Escriptura Creativa, completant la carrera amb un postgrau al Departament de Cinema de la Universitat de Chung-Ang. Ha escrit adaptacions i guions per nombrosos llargmetratges, incloent-hi l’adaptació d’Oksu Station Ghost (2021) i el guió de B Cut (2021). Toxic Parents (2023), és el primer llargmetratge que ha dirigit.