NUEVAS MIRADAS DEL CINE ASIÁTICO

Del 5 d’octubre al 14 de desembre del 2024

El cinema asiàtic torna a les sales del Cine Paz amb una programació que s’estén del 5 d’octubre al 14 de desembre. Encara que pugui semblar un tòpic dir que les distribuïdores espanyoles mostren cada vegada més interès per comptar amb un repositori cada cop més gran de títols procedents del continent asiàtic, que fins fa relativament poc eren gairebé exclusius d’altres països europeus, en general el cinema asiàtic té cada cop més presència no només en festivals nacionals i internacionals, sinó també als nostres cinemes. Els onze títols que es podran veure fins poc abans de Nadal procedeixen de la Xina, Corea, Japó, l’Índia, Indonèsia, l’Iran, Japó, Kazakhstan, Kirguizistan, Pakistan i Filipines, i s’han realitzat entre el 2022 i el 2023. A Woman, de Wang Chao, inaugura el programa d’aquest trimestre. Aquest cineasta xinès, del qual a l’última edició de l’Asian Film Festival Barcelona vàrem acollir una retrospectiva i vàrem poder comptar amb la seva presència, fa una interessant incursió en la vida privada i pública durant la Revolució Cultural a partir de la novel·la autobiogràfica Dream de l’escriptora Zhang Xiu Zhen. La relació de títols mostra la preferència d’aquesta selecció pel drama social, encara que no s’ha exclòs la comèdia ni tampoc el gènere documental, com es desprèn d’un títol com Separation of East Pakistan, que vol ser un relat amb noves proves derivades de la recerca més recent sobre la divisió de Pakistan i la creació de Bangladesh com a país independent. Les històries que se’ns conten a Adagio (Corea), Our Home (Índia), Women from Rote Island (Indonèsia), No Prior Appointment (Iran) i Following the Sound (Japó) són alguns dels títols que s’anuncien aquí i que faciliten la nostra visió d’un món al qual difícilment tindríem accés si no fos a través de la literatura i el cinema.

Basada en la novel·la autobiogràfica Dream de l’escriptora Zhang Xiu Zhen, la protagonista d’aquesta pel·lícula treballa en una fàbrica, i en el seu temps lliure es dedica a la família, però sempre que pot intenta escriure. L’acció se situa en plena Revolució Cultural, entre els anys 60 i principis dels 80. En la seva vida personal i familiar, ella pateix abusos diaris per part de la seva parella, a la qual manté i amb qui ha tingut més fills dels que podia permetre’s. No obstant això, acaba superant aquestes circumstàncies gràcies a l’escriptura, que es converteix en la seva alliberació.

Wang Chao va treballar durant cinc anys a la indústria siderúrgica, tot i que sempre va estar interessat en el cinema i la literatura. El 1991 va ingressar a l’Acadèmia de Cinema de Pequín, on es va graduar el 1994 i va començar a treballar com a crític de cinema. És així com va conèixer Chen Kaige després del rodatge de Tierra Amarilla, qui el va contractar com a ajudant de direcció entre 1995 i 1998 per al rodatge de Adéu a la meva concubina i L’Emperador i l’Assassí. Durant aquest temps va escriure diversos relats curts que el van inspirar per a guions d’algunes de les seves pel·lícules. Amb Orphan of Anyang, que va rodar sense autorització, va fer el seu debut en el cinema com a director. Aquesta pel·lícula va ser seleccionada el 2001 per participar a la Quinzena de Realitzadors del Festival de Canes. El 2004 va realitzar el seu segon llargmetratge, Day and Night, i amb Luxury Car va completar el 2006 la trilogia sobre la Xina en què havia estat treballant durant més de cinc anys. La seva quarta i cinquena pel·lícula, Memory of Love (2009) i Fantasy (2014), que es va presentar a la secció Un Certain Regard del Festival de Canes aquell mateix any, malgrat la seva discreció, mostren una maduresa narrativa per part del director. Looking for Rohmer (2018) revela l’interès de Wang Chao pel crític i cineasta Eric Rohmer i la Nouvelle Vague, fins al punt de fer una pel·lícula sobre ell, encara que no necessàriament biogràfica. A Woman (2022), fins ara la seva última pel·lícula, es va projectar en l’última edició de l’Asian Film Festival Barcelona (AFFBCN) amb gran èxit de públic, després del seu pas per Sant Sebastià, on va ser nominada a la Conxa d’Or.

Dissabte 12 d’octubre de 2024, a les 12:00h

La pel·lícula explica la història d’un home i una dona que passen per la crisi dels quaranta i es troben en un tranquil poble costaner on, malgrat els seus diferents orígens, la música clàssica uneix les seves ànimes solitàries i ferides.

Yoon Seok-ho, nascut el 1957, es va llicenciar en Llengua i Literatura Coreanes abans de cursar un màster en Periodisme a la Universitat de Yonsei (1995). És director de sèries de televisió sud-coreanes. A partir de Autumn Fairy Tale (2000), va dirigir un gran nombre de sèries de drama estacional, com Winter Sonata (2002), que va tenir un gran impacte no només a Corea, sinó també a l’estranger, i va jugar un paper fonamental en la Nova Onada Coreana.

Dissabte 19 d’octubre de 2024, a les 12:00h

Amir, un soldado de diecisiete años, sufrió la pérdida de su padre durante una guerra en los años 2000. Ahora, Amir sueña con tener una vida diferente, quiere convertirse en jugador de béisbol profesional. Gracias a un entrenamiento constante con su entrenador, consigue llegar a la prueba final de una universidad local. Desgraciadamente, la guerra estalla de nuevo contra los rebeldes y Amir se ve en la complicada situación de elegir entre seguir sus sueños o luchar en el campo de batalla.

Carlo Obispo obtuvo la licenciatura en Filosofía con especialización en Comunicación Artística en la Universidad de Saint Louis. Su primera película, Purok 7 (2013), formó parte de la categoría New Breed en el Festival de Cine Independiente Cinemalaya 2013. Su segundo largometraje, Gasping for Air (2016), fue la película de apertura en el Festival de Cine Independiente Cinemalaya 2016. En 2020, escribió y dirigió una serie de Boys Love llamada Better Days.

Dissabte 26 d’octubre de 2024, a les 12:00h

Pertanyent a una comunitat pesquera aïllada al llac Loktak, en Chaoren és un noi que no només ajuda en les tasques domèstiques, sinó que destaca com a estudiant brillant. Quan la canoa que utilitza cada dia per anar a l’escola ha de ser venuda a causa de la malaltia del seu pare, el seu esperit no es desanima. Supera la llarga distància des de la seva cabana flotant fins a l’escola nedant. Però quan el govern emet un avís de desallotjament que exigeix que la família d’en Chaoren abandoni la seva llar, els seus somnis es queden amb l’angoixa d’un desplaçat. Les circumstàncies es veuen agreujades tenint en compte que això passa en una zona geogràfica estratègica i molt conflictiva al nord-est de l’Índia.

Romi Meitei és un cineasta prolífic que ha tingut diversos èxits de taquilla. A més d’aconseguir èxits comercials, les seves pel·lícules s’han projectat en prestigiosos festivals de cinema com l’IFFI, el MIFF, l’IFFK i altres. Ha guanyat premis prestigiosos com el FIPRESCI (Premis Internacionals de Crítica de Cinema) i el NETPAC (millor pel·lícula asiàtica de la Network for the Promotion of Asian Cinema). També ha rebut diversos premis de cinema de l’estat de Manipur. És el president de la Fundació Mami Thawan, que té com a objectiu proporcionar serveis de benestar per a Manipur. El seu llargmetratge Our Home va guanyar el premi a la Millor Pel·lícula als Premis Nacionals de Cinema de l’Índia.

Dissabte 2 de novembre de 2024, a les 12:00h

Nou dies després de la seva mort, Abraham no ha estat enterrat per complir l’últim missatge d’Abraham: «No hi ha funeral fins que torni la Martha». El retorn de la Martha de Sabah (Malàisia) és, per descomptat, una alegria especial per a la família, especialment per a l’Orpha, la mare, i la Bertha, la seva germana. No obstant això, després de dos anys a l’estranger, la Martha ha caigut en una profunda depressió a causa de l’agressió que va patir mentre treballava com a jornalera en una plantació d’oli de palma. Com a cap de família, l’Orpha també ha de ser una dona forta. Tanmateix, a causa d’un entorn desfavorable, la Martha va tornar a ser víctima d’assetjament sexual.

Jeremias Nyangoen va néixer a Pontianak el 1968. És antic alumne de l’Institut d’Art de Jakarta i ha treballat com a productor de cinema, actor i guionista. Entre els seus guions es troben Denias, Singing in the Cloud (2006) i The Beetle Soldiers (2011). Women from Rote Island és el seu debut com a director de llargmetratges.

Dissabte 9 de noveembre de 2024, a les 12:00h

Quan la Yasmin tenia sis anys, la mateixa edat que el seu fill ara, la seva família va emigrar a Berlín. Ara ha de tornar a l’Iran per la mort del seu pare, però el viatge no és fàcil, ja que el seu fill és autista. En arribar a l’Iran, la Yasmin, que gairebé no coneixia el seu pare, queda sorpresa per l’herència que aquest li ha deixat. La seva breu i no desitjada estada a la ciutat natal del seu progenitor, que li permet conèixer aquells que es relacionaven amb ell, dona a la Yasmin una nova manera d’entendre els éssers humans, la vida i la mort.

Behrooz Shoaibi va néixer el 1979 a Mashhad i ha treballat en diferents branques del cinema. Com a actor, va començar la seva carrera amb The Glass Agency (1998) d’Ebrahim Hatamikia, i va captar l’atenció de la crítica i el públic amb Gold & Copper (2010) de Homayoun Asadian. Entre les seves pel·lícules i sèries de televisió es troben The Sloe Garden (2005), Wings of Happiness (2008), Abandoned (2009), Somewhere Between Staying and Going (2010) i Secluded (2014). Amb el seu primer llargmetratge, The Corridor, Shoaibi va guanyar el premi a la Millor Pel·lícula Debut al Festival de Cinema de Fajr de 2013.

Dissabte 16 de novembre de 2024, a les 12:00h

Un dia, la Haru, que treballa com a dependenta en una llibreria, es retroba amb en Takeshi, a qui va conèixer fa uns anys quan li va impedir saltar davant d’un tren. En Takeshi li ofereix una feina. Un dia després, la Haru es preocupa per la Yukiko, que estava asseguda en un banc davant l’estació, i parla amb ella. Això els porta a emprendre un petit viatge junts. La Haru porta amb ella una gravadora que li va deixar la seva mare en herència. Les circumstàncies fan que la Haru s’enfronti novament a sentiments de culpa i remordiments per no haver pogut ajudar-la a evitar que la malaltia posés fi a la seva vida.

Kyosha Sugita és un director japonès, nascut el 1977, el primer llargmetratge del qual, One Song, va ser seleccionat per al Festival Internacional de Cinema de Tòquio de 2011 i es va estrenar en cinemes el 2012. El seu segon llargmetratge, Song of Light, va ser seleccionat al Festival Internacional de Cinema de Tòquio de 2017 i al Festival Internacional de Cinema de Jeonju de 2018. La pel·lícula va rebre grans elogis als principals diaris i a la revista cinematogràfica Kinema Junpo. Aquest cineasta també ha publicat les novel·les Kawa no Koibito/River Lovers i Hitotsu no Uta/One Song, i ha participat com a fotògraf en la quarta col·lecció de poesia Uta Long Long Short Song Long del poeta Koichi Masuno.

Dissabte 23 de novembre de 2024, a las 12:00h

L’Akzhol, que acaba de sortir de l’orfenat, comença una nova vida. Està convençut que el seu pare segueix viu i es proposa anar a buscar-lo. Tanmateix, després de conèixer el seu veí Dimash, les coses canvien, ja que veu com de fàcil és guanyar-se la vida robant i atracant. Més tard, durant una trobada amb un familiar, descobreix l’existència del seu germà Dalen, que va ser adoptat per uns pares amb mitjans, rebent una educació a la qual mai hauria pogut accedir d’altra manera. Junts s’embarcaran en la missió de trobar el seu pare, descobrint coses que cap dels dos hauria pogut imaginar.

Darkhan Tulegenov va néixer el 1993 a Uralsk. Als 15 anys va entrar a l’Acadèmia Kazakha de Transport i Comunicacions, i el 2012 va ser admès a l’Acadèmia Nacional d’Arts de Kazakhstan. Ha participat en molts festivals de cinema, tant nacionals com internacionals, i Brothers va rebre el premi Spirit of Cinema al Festival de Cinema d’Oldenburg de 2022. Tulegenov també és conegut pels seus curtmetratges Nabat (2020), The Route (2016) i Sunrise.

Dissabte 30 de novembre de 2024, a las 12:00h

Una parella d’ancians amb problemes de salut i sense fills viu en una vila, on gairebé no passa res que els alteri, fins que uns desconeguts abandonen un nadó de sis mesos a la porta de casa seva. Al principi volen lliurar-lo a les autoritats, però, després d’escoltar que els nens petits poden ser venuts per traficar amb els seus òrgans, decideixen quedar-se amb ell. Cuidar d’un nadó canvia el curs de les seves vides, trobant una raó important per continuar vivint.

Asel Zhuraeva es va graduar a l’Institut Estatal d’Arts de Kirguizistan el 2010. També va fer un curs a l’Escola de Cinema de Rustam Ibragimbekov a Kiev el 2013, i posteriorment va començar a donar classes a l’AUCA de 2017 a 2019. És la directora de la Tazar Cinema Company i és la cap de la Creative Women of Asia Foundation des de 2010.

Dissabte 7 de desembre de 2024, a les 12:00h

Quatre ànimes perdudes molt diferents entre si es troben i aconsegueixen contagiar-se l’esperança per continuar vivint. En aquesta primera pel·lícula del seu director, el paisatge exterior ocupa també un lloc de preferència com a mirall de l’estat d’ànim de les figures que el poblen. Mongòlia és un país que en els últims anys ha vist desenvolupar-se un cinema intimista en contrast amb un entorn que no deixa de sorprendre.

Batzaya Gandush es va traslladar a Ulaanbaatar per estudiar a la Universitat Nacional de Mongòlia, on va fer dret. En el seu últim any, va abandonar els seus estudis per matricular-se a l’Escola Nacional de Cinema de Mongòlia amb el gran director de cinema mongol Jigjidsuren. El 2019, a Batzaya li van diagnosticar leucèmia, per la qual cosa li van fer un trasplantament de medul·la i va haver de sotmetre’s a quimioteràpia durant un any. Quan va superar la malaltia, els amics cineastes de Batzaya el van convèncer perquè escrigués el guió de la pel·lícula que es presenta.

Dissabte 14 de desembre de 2024, a les 12:00h

Durant els últims 50 anys, el relat històric del que va passar el 1971 no ha deixat de conformar-se amb fets reals i altres que ho són menys. Aquest documental tracta de reunir testimonis i reflexions de part d’eminent acadèmics, historiadors, investigadors, polítics, periodistes i testimonis dels EUA, el Regne Unit, l’Índia, Bangla Desh i Pakistan. Les seves observacions contribueixen a aclarir els esdeveniments que van acabar amb la separació de Pakistan i la creació de Bangla Desh.

Javed Jabbar és un destacat cineasta, guionista i productor de Pakistan, conegut per la seva contribució al cinema i la televisió al seu país. Ha treballat en una varietat de projectes que aborden temes socials i culturals, destacant el seu compromís amb la narració autèntica. Jabbar és reconegut no només per les seves obres cinematogràfiques, sinó també pel seu activisme i defensa dels drets humans. Al llarg de la seva carrera, ha rebut nombrosos premis i reconeixements, consolidant-se com una figura influent en la indústria cinematogràfica del sud d’Àsia. La seva creativitat continua inspirant noves generacions de cineastes.

Tots els dissabtes a les 12.00h, del 5 d’octubre al 14 de desembre de 2024
MK2 Cine Paz | Calle de Fuencarral, 125, Madrid
Preu de la entrada: 6€

NUEVAS MIRADAS DEL CINE ASIÁTICO

ORGANITZA