ORIENT EXPRESS: CASA ASIA a BETEVÉ Jun-Set 2025

Aquest període engloba des del 5 de juny al 4 de setembre

PROGRAMA

Dijous 5 de juny de 2025

Iran

Waltz for Three és un drama psicològic carregat de misteri i tensió. La història segueix a en Mahmoud, qui torna a la seva llar després d’una llarga absència. La seva tornada coincideix amb un esdeveniment inquietant: la Fakhri, la seva mare, rep una trucada de l’hospital psiquiàtric que canviarà les seves vides per sempre. Mentre intenten mantenir una aparença de normalitat, un policia irromp a casa seva, disposat a investigar el passat de la família. A poc a poc, els foscos secrets familiars comencen a emergir, desencadenant una sèrie de revelacions que posaran en qüestió els seus vincles familiars.

L’Arman Zarrinkoob va néixer al Teheran (Iran) el 1976 i és reconegut per ser creador i productor de diverses sèries televisives iranianes com Setayesh. Després d’estudiar Gestió Econòmica a Zarrinkoob, el 1998 va començar la seva carrera en l’àmbit cinematogràfic, dirigint curtmetratges i realitzant treballs de publicitat. Amb el temps, es va establir com una figura clau en la indústria de l’entreteniment iranià. La seva pel·lícula Accordion va rebre atenció internacional i va ser nominada a “Millor Director” i a “Millor Actriu” a l’Urban Film Festival, que va solidificar la seva posició com a director prometedor dins del cinema iranià.

Dijous 12 de juny de 2025

Índia

Aquest commovedor documental dirigeix la mirada a la vida dels treballadors migrants nepalesos a Mumbai, mostrant el context social, econòmic i polític que aquests enfronten mentre lluiten per integrar-se en la societat índia durant la pandèmia del COVID-19. La història se centra en els desafiaments als que s’enfronten l’Hansi, el jove protagonista, i el seu cunyat, en Dil Bahadur. Tots dos queden atrapats en el remolí del confinament, incapaços de tornar a Nepal i lluitant per trobar treball.

En Diwa Shah és un director de cinema indi format al Film and Television Institute of India (FTII), especialitzat en documentals que exploren temes socials i polítics. El seu debut internacional amb Bahadur: The Brave (2023) ha estat aclamat en festivals internacionals, com el Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià. En Shah tracta de posar llum sobre les lluites de comunitats marginades amb una narrativa senzilla i veraç.

Dijous 19 de juny, 2025

Iran

Ropewalker Memories | Dir: Hamed Rajabi | 114’ | VOSE | Drama Romàntic

Un apartament. Dos homes: pare i fill. En contra de la voluntat del seu fill, el pare porta a casa prostitutes. Una, per primera vegada, es nega a anar-se’n i dóna lloc a una tessitura inèdita. Els principis, establerts fins aleshores, de possessió, propietat i consentiment, comencen a desdibuixar-se segons avança la convivència entre tots tres. Quan la situació es fa insostenible per a la dona, decideix marxar per la necessitat d’obrir-se pas en nous horitzons i buscar la llibertat en la despossessió. L’absència de la dona es torna insuportable per a pare i fill.

L’Hamed Rajabi (Hamedan, Iran, 1982) es va llicenciar en Cinema per la Universitat de Teheran i va participar al Berlinale Talent Campus de 2011 a Berlín. Va començar la seva carrera dirigint curtmetratges i va passar a dirigir el seu primer llargmetratge, A Minor Leap Down (2015), que va ser seleccionat aquell mateix any a la secció Panorama de Berlinale, on va guanyar el premi FIPRESCI. També ha estat guionista de dos llargmetratges dirigits per en Majid Barzegar: Rainy Seasons (2010) i Parviz (2012), tots dos seleccionats a nombrosos festivals internacionals. També va escriure el guió de Dressage, d’en Pooya Badkoobeh, que va guanyar el Premi Menció Especial 2018 a la secció Generation de la 68 Berlinale. Ropewalker Memories (2023) és el seu segon i darrer llargmetratge com a director. Des de llavors, ha aconseguit diferents premis i distincions a diversos festivals internacionals.

Dijous 26 de juny, 2025

Xina

És la primera pel·lícula LGBTQIA+ que va rebre autorització per la seva estrena a la Xina. La història comença amb la primera trobada dels protagonistes, i la posterior relació secreta entre ells. En Zhao Jie i en Rohmer decideixen viatjar junts al Tibet i al camí es veuen involucrats en un accident que acaba amb la mort d’un nen. Malgrat que no són responsables del que ha passat, se senten culpables fins al punt que no deixen de discutir sobre el tema i acaben separant-se. Amb tot i això, quan en Zhao Jie s’assabenta que en Rohmer ha patit un accident en una glacera, va a buscar el seu amic amb la intenció d’ajudar-lo i evitar que li passi el mateix que a aquell nen que no van poder salvar.

Després de graduar-se de la universitat, en Wang Chao va treballar durant cinc anys en la indústria siderúrgica, encara que sempre va estar interessat en el cinema i la literatura. El 1991, va entrar a l’Acadèmia de Cinema de Pequín, on es va graduar el 1994 i va començar a treballar de crític de cinema. És així com va conèixer a Chen Kaige després del rodatge de Tierra Amarilla, i aquest el va contractar com a ajudant de direcció entre 1995 i 1998 pel rodatge de Adiós a mi concubina i de El Emperador y el Asesino. Durant aquest temps va escriure vàries petites narracions que l’hi van inspirar guions per algunes pel·lícules. Amb Orphan of Anyang, que va rodar sense autorització, va fer el seu debut al cinema com a director. Aquesta pel·lícula va ser seleccionada el 2001 per participar en la Secció Quinzena de Realitzadors del Festival de Canes. El 2004, va realitzar el seu segon llargmetratge Day and Night i amb Luxury Car va completar el 2006 la trilogia sobre la Xina en la que havia estat treballant durant més de cinc anys. La seva quarta i cinquena pel·lícula, Memory of Love (2009) i Fantasy (2014), que es va presentar a la Selecció Un Certain Regard al festival de Canes d’aquell mateix any, malgrat la seva direcció, mostren una maduresa narrativa per part del seu director. Looking for Rohmer (2018), mostra l’interès d’en Wang Chao pel crític i cineasta Eric Rohmer i la Nouvelle Vague, fins al punt de fer una pel·lícula sobre ell, encara que no necessàriament biogràfica. A Woman (2022), fins ara la seva última pel·lícula, es va projectar en la passada edició de l’Asian Film Festival Barcelona | AFFBCN amb gran èxit de públic, deprès del seu pas per Sant Sebastià on va ser nominada a la Petxina d’Or.

Dijous 4 de juliol,2025

Xina

Narra la història del miner Liu Lei que malgrat estar molt unit a la família del seu mestre, acaba ficant-se al llit amb la seva dona. Quan aquest mor a la mina, un sentiment de culpa l’envaeix i emprèn diverses accions per afrontar-ho. El realisme d’en Wang Chao coincideix amb la fidelitat del narrador a la memòria d’esdeveniments que han construït la història de la Xina.

Dijous 10 de juliol ,2025

Iran

Com suggereix el títol (“Un poble sense nens”), aquesta pel·lícula ens transporta a un petit poble rural, el qual pateix un repte demogràfic. En el passat, davant l’absència d’una explicació lògica que expliqués la falta de naixements al poble, es va culpar a les dones. Atret pel misteri, el cineasta Kazem va acudir al llogaret i va rodar un documental seguint aquesta narrativa que, no obstant això, mai arribaria a veure la llum. Dues dècades després, es descobreix la veritable causa del problema demogràfic. En plena vellesa i acompanyat pel seu ajudant, el director torna al poble amb un ferm propòsit: desxifrar la veritat, esmenant, aquesta vegada, la dignitat de les dones en la construcció del relat.

En Reza Jamali (Arbedil, l’Iran 1978) és un cineasta graduat que, després d’una quantiosa producció de curtmetratges presentats i premiats en festivals nacionals i internacionals, va debutar amb la pel·lícula Old Men Never Die el 2019. El seu primer llargmetratge va obtenir el premi “Spirits of Àsia Award” en el Festival Internacional de Tòquio viatjant, a continuació, a altres festivals internacionals. Childless Village (2022) és la segona pel·lícula escrita i dirigida pel director iranià.

Dijous 17 de juliol ,2025

Uzbekistan

A Rehearsal (2023) coneixem l’Orzu, una actriu de teatre que, com que no pot conciliar la seva carrera amb la cura de la seva germana amb diversitat funcional, decideix enviar-la a un internat per a nens en circumstàncies similars. La pel·lícula empra la meta teatralitat recorrent a l’obra on l’Orzu treballa, explorant la decadència humana i la recerca espiritual. Inicialment entregada per complet al seu paper, aquesta experiència la porta a una nova comprensió de l’art i la veritat al món. Inspirada, l’Orzu redirigeix la seva vida cap a una causa humanitària. Troba a l’orfenat on la seva germana resideix un lloc ideal per iniciar la seva nova missió: curar els cors trencats del món.

La Khusnora Rozmatova, és una directora de cine nascuda a Uzbekistan que ha rebut reconeixement internacional en obtenir el premi “For Humanism” en el 19è Festival Internacional de Cine Musulmà de Kazan. El cine uzbek ha experimentat una visibilitat sense precedent en els últims anys, no només pel creixement de la seva indústria cinematogràfica, sinó també pels premis Internacionals rebuts. El 2023, els cineastes uzbeks van obtenir 15 premis internacionals, destacant la creixent influència del país en l’escena cinematogràfica global.

Dijous 24 de juliol ,2025

Iran

Atrapat en un món fosc i sense esperança, l’Amir, que ronda els cinquanta anys, viu dia a dia una vida avorrida i rutinària. Va perdre la seva mare fa molt temps i només li queda el seu pare, que està en una residència. No pensa en res més, ni tan sols en el seu poc exitós amor per una noia afana, la Yasna, des de l’adolescència. Un dia, sent a parlar de la Yasna i intenta buscar algunes pistes per trobar-la, però les seves indagacions li indiquen que ha de continuar buscant-la.

Nascut el 1986 a Tabriz, en Navid Esmaeili ha treballat activament com a actor i director de teatre, cinema i produccions televisives. Malgrat el seu amor, des de la infància, pel teatre i l’actuació, la seva família tradicional sempre li va prohibir dedicar-se a la seva passió. Quan tenia disset anys es va casar amb la Saeedeh Hamidi. Dos anys més tard, a decidir endinsar-se en el món del cinema i passar per l’acadèmia fins a llicenciar-se en Direcció. Des de llavors, ha treballat amb l’Hamidi com a productor/gerent de producció dels seus diversos projectes. El 2021, l’Esmaeili va fer el seu primer llargmetratge, Floor 1.5, que no s’ha projectat enlloc. Pakol és el seu segon llargmetratge.

Dijous 31 de juliol ,2025

Uzbekistan

Unhappy Groom (2023) explora el passat de Turquestan a través de la història d’Uzbekistan al voltant del segle XX, durant el domini de l’Imperi Rus. La pel·lícula destaca el contrast entre el pensament religiós antic i la incompetència governamental dels règims imperialistes. En mig d’aquestes tensions, dos amants han de fer front a les dificultats d’una vida marcada per convencions socials, heretgies i tradicions ambigües. Paral·lelament, el drama d’en Salih, un actor assalariat, es veu afectat per la incapacitat de complir amb les ambicions exigents de la família de la Rahima i poder casar-se amb ella. Aquesta narrativa reflexa de manera sorprenent el paral·lelisme amb Romeu i Julieta de Shakespeare, on tot i els intents dels enamorats per mantenir-se al marge de l’escrutini social, no poden evitar la seva toxicitat.

La Khusnora Ruzmatova, és una directora de cine nascuda a Uzbekistan que ha rebut reconeixement internacional en obtenir el premi “For Humanism” en el 19è Festival Internacional de Cine Musulmà de Kazan. El cine uzbek ha experimentat una visibilitat sense precedent en els últims anys, no només pel creixement de la seva indústria cinematogràfica, sinó també pels premis Internacionals rebuts. El 2023, els cineastes uzbeks van obtenir 15 premis internacionals, destacant la creixent influència del país en l’escena cinematogràfica global.

Dijous 7 d’agost ,2025

Iran

Quan la Yasmin tenia sis anys, la mateixa edat que el seu fill en el present, la seva família va emigrar a Berlín. Ara, ha de tornar a l’Iran per la mort del seu pare, però el viatge no és fàcil atès que el seu fill és autista. En arribar a l’Iran, la Yasmin, que en prou feines coneixia al seu pare, es sorprèn molt amb l’herència que aquest li ha deixat. El seu breu i inoportú allotjament a la ciutat natal del seu progenitor, i poder conèixer a aquells que es relacionaven amb ell, li dona a la Yasmin una nova manera d’entendre als éssers humans, la vida i la mort.

En Behrooz Shoaibi va néixer l‘any 1979, a Mashhad, i ha treballat en diferents sectors del cinema. Com a actor, va començar la seva carrera amb The Glass Agency (1998) de Ebrahim Hatamikia, i va aconseguir l’atenció de la crítica i el públic amb Gold & Copper (2010) de Homayoun Asadian. Entre les seves pel·lícules i sèries per a televisió es troben: The Sloe Garden (2005); Wings Of Hapiness (2008); Abandoned (2009); Somewhere Between Staying and Going (2010); i Secluded (2014). Amb el seu primer llargmetratge, The Corridor (Shoaibi) va guanyar el premi a Millor Pel·lícula Debut del Festival de Cinema de Fajr 2013.

Dijous 14 d’agost ,2025

Mongòlia

Una parella feliç i solvent descobreix que l’espòs té un càncer en etapa tres. Com ho van descobrir tard, hi ha molt poques possibilitats que el malalt sobrevisqui al tractament. La dona rebutja totalment donar-se per vençuda i fa tot el que està a les seves mans per a salvar al seu marit. Tot i això, tot i anar-se’n inclús a l’estranger a la recerca d’altres professionals i passar per una cirurgia, no aconseguirà el seu objectiu. Mentre intenta sobreviure com sigui, la víctima recorda els seus temps feliços, el primer amor, la seva dona i la seva família. La paraula Gergi significa esposa en una traducció literal, però l’arrel i l’estructura de la paraula signifiquen “Algú que il·lumina la llar”.

En Sengedorj Janchivdorj es va graduar en direcció de cinema a la Universitat d’Ulaanbaatar, Mongòlia. Entre els premis rebuts cal destacar el Premi a Millor Director de l’Acadèmia de Mongòlia al 2016. La seva última pel·lícula, Life, va guanyar el premi a millor llargmetratge al Festival Internacional de Cinema d’Ulaanbaatar el 2018 i es va estrenar al Festival Internacional de Cinema de Dhaka 2019.

Dijous 21 d’agost ,2025

Iran

Abans que pugui processar la notícia del mal comportament de la seva filla adolescent a l’escola, la Sara ha d’enfrontar-se a una preocupació major a causa de la desaparició del seu marit. En un moment de la nit, després d’una discussió rutinària, ell es va aixecar i va marxar, deixant enrere un misteri que la Sara ha de resoldre. Juntament amb un dels veïns, inicien una recerca desesperada. No obstant això, aviat es nota la dependència que té la Sara del seu marit per sobreviure. La pel·lícula barreja el suspens amb comentaris socials, mentre Sara no deixa de buscar al seu marit lluitant per reclamar tant la seva independència com la de la seva filla.

Nascut el 1962 a Shiraz, l’Abbas Rafei es va graduar en cinema i literatura en la universitat. En Rafei va fundar la seva pròpia companyia de producció cinematogràfica l’any 1995, quan va realitzar el seu primer llargmetratge, Mina’s Secret. En l’escena internacional, és conegut principalment per Butterfly In The Wind (presentada en els festivals de Riu, Oslo, Umea, Mannheim, i guardonada en el Festival d’Amiens) i per Oblivion Season. La seva companyia, Filmnegaran, ha produït moltes sèries de televisió, pel·lícules de ficció i documentals, i ha col·laborat amb diverses companyies de producció cinematogràfica en diferents parts del món.

Dijous 28 d’agost ,2025

Uzbekistan

La pel·lícula narra la vida del reconegut poeta Abdulla Oripov, considerat tant un fenomen de la poesia uzbeka del segle XX com un heroi nacional. L’Oripov va escriure i va viure segons els dictats del seu cor i va suportar durant tota la vida els jocs polítics de l’antic règim lluitant contra el sistema amb els seus poemes i odes. La pel·lícula retrata el patiment de la intel·lectualitat uzbeka al llarg del segle XX fins a la independència del país. Finalment, esmena la mort a l’exili del poeta, tornant-lo al seu poble una darrera vegada a través de la pantalla.

L’Erkinov Muzaffarkhon és un destacat cineasta uzbek, conegut pel seu treball com a director, guionista i productor. La seva obra se centra en el drama històric i social i ha rebut reconeixement tant nacional com internacional. En Muzaffarkhon ha estat elogiat per la seva capacitat de capturar l’essència de la identitat uzbeka. És especialment notable per aquelles produccions que aborden la vida de figures literàries i històriques, com en la seva última pel·lícula Abdulla Oripov (2024).

Dijous 4 de setembre de 2025

Iran