El Nou Cinema Asiàtic

Del 10 de Gener al 25 d’Abril

CASA ASIA ha reunit dotze nous títols per al programa de cinema que projectarem entre gener i finals de març, tots els dissabtes. Els relats que ens narren les extenses geografies que abracem uneixen cultures i pobles, tot consolidant, respectivament, la seva identitat. L’itinerari s’inicia a l’Índia i continua al Kazakhstan, l’Iran, Bangladesh, Sri Lanka, la Xina, el Japó, les Filipines i Austràlia. S’ha concebut així perquè l’espectador tingui l’opció de reconstruir el mosaic d’escenes que aquest cinema ens ofereix. Totes les pel·lícules que es projectaran s’han realitzat entre 2022 i 2025, excepte Memory of Love (2009), del director xinès Wang Chao. Per tant, parlem d’un cinema recent que ens posa en contacte amb una realitat remota, però alhora molt propera i de gran actualitat.
El programa comença amb Body (Índia), del director Abhijit Mazumdar, i continua amb Green Plum Season (Iran), del director Ali Bayat; Longer Than a Day (Kazakhstan), de la directora Malika Mukhamejan; The Past is Present (Bangladesh), del director Shaheen Dill-Riaz; Olsen’s Day (Filipines), del director JP Habac; Qian Tang River (Xina), del director Wan Bo; Ben and Suzanne, A Reunion in 4 Parts (Sri Lanka), del director Shaun Seneviratne; Andamooka (Austràlia), de la directora Mara Jean Quinn; A Childless Village (Iran), del director Reza Jamali; Good Luck (Japó), del director Adachi Shin; i, finalment, Co-Love (Filipines), del director Jill Singson Urdaneta.

PROGRAMACIÓ

Dissabte, 10 de gener de 2026

Mesos després de la tercera ona de la pandèmia de COVID, Manoj, un jove actor, tracta de recomposar la seva carrera mentre supera un trauma personal. Decideix unir-se als seus companys de teatre en un viatge a un poble a prop de Mumbai, però el viatge no va com s’esperava i acaba tornant sol del viatge, caminant nu per la carretera. La seva existència comença a fragmentar-se a trossos. Se salta assajos importants de la seva pòxima obra i li costa de fer fins i tot les tasques més quotidianes. És llavors quan es fa amic d’un nen que viu a l’apartament del davant, i descobreix que el seu pare n’abusa regularment. Aquest descobriment l’embarca en un viatge complex d’incertesa i intriga.

Abhijit Mazumdar és un cineasta i guionista indi, graduat al Film & Television Institute of India (FTII). Actualment, dirigeix el Departament de Direcció al Whistling Woods International Institute de Mumbai. Al llarg de la seva carrera, ha dirigit curtmetratges, documentals, anuncis i dos llargmetratges destacats: Yeti (2014) i Body (2023). Aquest últim es va estrenar al 29è Festival Internacional de Cinema de Kerala.

Dissabte, 17 de gener de 2026

És una pel·lícula romàntica que segueix el desenvolupament i el defalliment de diverses històries d’amor alhora. L’inici d’aquest entramat es produeix quan Ata, un jutge, presenta la sol·licitud de dimissió i decideix refugiar-se a la vila familiar als afores de la ciutat. En aquest habitatge la seva dona, Giti, tramita el divorci i el seu fill Farhad, estudiant universitari i activista social, torna de la presó. Pare i fill viuen un retrobament distant i fred. Un accident de cotxe posa en perill la dinàmica familiar que estabilitzarà mitjançant l’engany i es perpetuarà amb altres incidents.

Ali Bayat (Arak, Iran 1983) després de graduar-se en enginyeria mecànica, va estudiar cinematografia. Compte amb cinc curtmetratges premiats a festivals internacionals: Cave, Guitar, Underground, Fall i Respect the Court. També ha exercit com a ajudant de producció en pel·lícules com Isolation i Forever. Ha completat el seu debut aquest any amb Green Plum Season (2024), que ha estat premiada al Festival de Cinema Internacional de Dhaka.

Dissabte, 24 de gener de 2026 

Les vides de Karlygash (en kazakh «golondrina») i Ilyas, un jove matrimoni que viu en un ranxo de cavalls en un assentament remot de l’estepa kazakh, canvien dràsticament amb l’arribada d’un viatger francès anomenat Louis. Karlygash passa de dependre emocionalment d’Ilyas a fugir i finalment endinsar-se en un futur incert. La pel·lícula explora com les dones afronten la solitud a través d?una història d?amor i passió que acaba amb el matrimoni.

Malika Mukhamejan (Shu, 1993) és una cineasta kazakh que es va graduar en direcció al Gerasimov Institute of Cinematography (VGIK) el 2021. El seu treball se centra en històries de dones i en la seva solitud i aïllament. És la fundadora de QYZQARAS, una plataforma que recolza les cineastes al Kazakhstan. El seu primer llargmetratge, Longer Than A Day (2024), va ser seleccionat per a l’Asian New Talent al 26è Festival Internacional de Cinema de Xangai (SIFF).

Dissabte, 31 de gener de 2026

Screenshot

El 2007, el documentalista bangladesí Shaheen Dill-Riaz va descobrir un escàndol familiar. La seva germana s’havia casat en secret amb el cosí. Aquest succés va estripar la família, per la qual cosa va decidir mediar entre la seva germana a Austràlia, el seu germà als Estats Units i els seus pares a Daca. Dill-Riaz dirigeix la càmera cap a si mateix i cap als seus éssers estimats, construint una saga domèstica donada al llarg de catorze anys. La pel·lícula ofereix un contrast d’estils de vida entre cultures, amb una narrativa inclusiva que mostra l’aïllament dels seus protagonistes davant del món que els envolta.

Shaheen Dill-Riaz és un cineasta, director, productor i guionista bangladesí establert a Berlín. Després de finalitzar l’ensenyament secundari, va començar a col·laborar en la producció de diversos curtmetratges. El 1992 va iniciar els seus estudis d’Història de l’Art a la Freie Universität Berlin i, posteriorment, de cinematografia a la Filmuniversität Babelsberg Konrad Wolf. Des del 1999 ha desenvolupat la seva carrera com a realitzador, guionista, productor i director de fotografia a Europa i Àsia. La seva obra més recent, The Past is Present (2025), va ser seleccionada a l’International Film Festival Rotterdam (IFFR) 2025.

Dissabte, 14 de febrer de 2026

A Memory of Love una dona, He Sizhu, i la seva amant, Chen Mo, pateixen un accident de cotxe en què ella perd la memòria. És internada a l’hospital on el seu marit és cirurgià, i quan desperta no recorda res del passat més immediat. La seva amant s’ha convertit en un estrany, però ell es nega a perdre-la, encara que la teràpia a què ella se sotmet no garanteix que aquesta recuperi la memòria.

Després de graduar-se a la Universitat, Wang Chao va treballar durant cinc anys a la indústria siderúrgica, encara que sempre va estar interessat pel cinema i la literatura. El 1991, va ingressar a l’Acadèmia de Cinema de Pequín on es va graduar el 1994 i va començar a treballar com a crític de cinema. És així com va conèixer Chen Kaige després del rodatge de Terra Groga, i aquell el va contractar com a ajudant de direcció entre 1995 i 1998 per al rodatge d’Adeu a la meva concubina i de L’Emperador i l’Assassí. Durant aquest temps va escriure diversos relats curts que li van inspirar guions per a algunes pel·lícules. Amb Orphan of Anyang, que va rodar sense autorització, va fer el seu debut al cine com a director. Aquesta pel·lícula va ser seleccionada el 2001 per participar a la Secció Quinzena de Realitzadors del Festival de Cannes. El 2004, va realitzar el seu segon llargmetratge Day and Night i amb Luxury Car va completar el 2006 la trilogia sobre la Xina en què havia estat treballant durant més de cinc anys. La seva quarta i cinquena pel·lícula, Memory of Love (2009) i Fantasy (2014), que es va presentar a la selecció Un Certain Regard al Festival de Cannes d’aquell mateix any, malgrat la seva discreció, mostren una maduresa narrativa per part del seu director. Looking for Rohmer (2018), revela l’interès de Wang Chao pel crític i cineasta Eric Rohmer i la Nouvelle Vague, fins al punt de fer-ne una pel·lícula, encara que no necessàriament biogràfica. A Woman (2022), fins ara la seva última pel·lícula es va projectar a la passada edició de l’Asian Film Festival Barcelona | AFFBCN amb gran èxit de públic, després del seu pas per Sant Sebastià on va ser nominada a la Conquilla d’Or.

Dissabte, 21 de febrer de 2026

Un riu, tres generacions, incomptables fracassos i un poble profundament afectat per les recurrents inundacions provocades per les marees. A finals de la dècada dels 50, un jove és arrossegat pel riu fins a arribar a aquest poble. Els habitants prenen la decisió d’emprendre un projecte ambiciós: la construcció d’un dic. Aquest esforç monumental es converteix en un focus central, il·lustrant la lluita de la població per la supervivència, les seves creences infrangibles i la seva determinació compartida per domar el riu i recuperar-ne la terra.

Wan Bo és un director i fotògraf graduat de la Xina Academy of Art amb una llicenciatura en fotografia i un mestratge en direcció de teatre i cinema. A més, té un doctorat en Producció Cinematogràfica per la Beijing Film Academy. La seva obra més destacada fins a la data és The Qiang River (2024), que va ser nominada a Millor Pel·lícula al Festival Internacional de Cinema de Xangai de 2024 i va guanyar el Golden Cocoon Award al Millor Director al Festival Internacional de Cinema de la Ruta de la Seda de 2024. Actualment, compagina les seves activitats com a cinema Communications.

Dissabte, 7 de març de 2026

Olsen, un investigador de trenta anys, té l’encàrrec de transportar un paquet des de la ciutat provincial fins a Manila. Pel camí, recull un pare i fill com a passatgers. El que comença com un viatge rutinari es converteix en un trajecte de cerca personal, en què, a través de converses i silencis compartits, Olsen reflexiona sobre la seva vida i el dol del seu difunt pare, despertant noves possibilitats de connexió i sanació.

JP Habac (Manila, 1987) és un cineasta filipí graduat en Cinema per la University of the Philippines Film Institute. Al llarg de la seva trajectòria, Habac s’ha consolidat com un destacat director, guionista i productor al cinema filipí, especialment conegut per les seves commovedores històries centrades en temes LGBTQIA+ i drames romàntics. Les seves obres més destacades són I’m Drunk, I Love You (2017), la sèrie Gaya sa Pelikula (2020) i Drag You & Me (2023). La seva pel·lícula més recent és Olsen’s Day (2025).

Dissabte, 28 de març de 2026

Després d’una llarga separació, Ben Santhanaraj viatja a Sri Lanka per reprendre la relació amb Suzanne Hopper, una noia nord-americana que treballa en una ONG. Però quan el cap de Suzanne li exigeix que treballi durant les vacances, el seu amor es posa a prova amb un dilema entre el desig i el deure. Mentre Suzanne compleix la seva responsabilitat laboral, Ben intenta fer reviure la seva relació per tots els mitjans. Això genera converses sinceres i girs caòtics, a mesura que s’acosta la vespra de Cap d’Any i la partida de Ben.

Shaun Seneviratne és un cineasta d’origen srilanqués-nord-americà que resideix a Brooklyn. Té una llicenciatura a la Universitat de Rutgers i un mestratge a The New School (Nova York). Actualment, és professor a Fieldston, co- resenta el pòdcast Rohmercast i dirigeix Redacted Screenings. El seu últim llargmetratge, Ben and Suzanne, A Reunion in 4 Parts (2024), va ser seleccionat per al Jodja-NETPAC Asian Film Festival de 2025.

Dissabte, 4 d’abril de 2026

Poc abans del 30è aniversari, Alex s’enfronta amb una sèrie d’adversitats personals: desamor, esgotament laboral i una profunda crisi d’identitat. En un intent d’escapar de la vida aclaparadora a la ciutat, decideix viatjar amb la seva millor amiga al poble d’Andamooka, al sud d’Austràlia. És així com, al bell mig del vast paisatge rural australià, emprèn un viatge d’exploració interior. A través de trobades amb desconeguts i contactes amb les cultures indígenes, recupera gradualment la comprensió i la fortalesa pròpies.

Mara Jean Quinn és una actriu, cineasta i artista australiana. Porta actuant al teatre des del 1999 i al cinema des del 2006. Mara ha treballat en escriptura, producció, direcció i assistència de vestuari. La seva formació s’ha centrat principalment a Brisbane i Sydney. La seva filmografia compta amb Desert Metal Dreaming (2021), que va codirigir, va escriure i va produir i The Tingle Test (2019), que va coescriure, va produir i va protagonitzar. La pel·lícula es va estrenar al CinefestOz i va ser projectada en diversos festivals. El seu debut com a directora en solitari ha tingut lloc amb Andamooka (2024), que va ser projectada al Queensland Premiere del Brisbane International Film Festival 2024 ia la Secció Oficial del CinefestOZ 2024.

Dissabte, 11 d’abril de 2026

Com suggereix el títol (“Un poble sense nens”), ens transporta a un petit poble rural que pateix un repte demogràfic. En el passat, davant de l’absència d’una explicació lògica que expliqués la manca de naixements al poble, es va culpar les dones. Atret pel misteri, el cineasta Kazem va anar al llogaret i va rodar un documental seguint aquesta narrativa que, no obstant això, mai no arribaria a veure la llum. Dues dècades després es descobreix la veritable causa del problema demogràfic. En plena vellesa i acompanyat pel seu ajudant, el director torna al poble amb un propòsit ferm: desxifrar la veritat, esmenant, aquesta vegada, la dignitat de les dones en la construcció del relat.

Reza Jamali (Arbedil, Iran 1978) és un cineasta graduat que, després d’una abundant producció de curtmetratges presentats i premiats en festivals nacionals i internacionals, va debutar amb la pel·lícula Old Men Never Die el 2019. El seu primer llargmetratge va obtenir el premi “Spirits of Asia Awards” al Festival. A Childless Village (2022) és la segona pel·lícula escrita i dirigida pel director iranià.

Dissabte, 18 d’abril de 2026

Taro és un cineasta independent que és convidat a la projecció del seu nou documental personal en un festival de cinema a la prefectura d’Oita. Encara que va amb molt d’entusiasme, no triga a ensorrar-se tan aviat com l’organitzadora del festival critica durament la seva pel·lícula. Taro no assisteix a la festa inaugural i l’endemà se’n va a un poble veí. Allà, coneix una dona anomenada Miki, amb qui decideix fer un petit viatge. Al llarg de la seva breu trobada, es sinceren l’un amb l’altre, estrenyent l’enllaç que s’ha establert entre ells. Però quan Taro torna a Tòquio, la seva xicota ho està esperant.

Adachi Shin (1972) és un guionista i director japonès. Després de graduar-se al Japan Institute of the Moving Image, va estudiar amb el director Somai Shinji. Va començar a escriure guions després de treballar com a ajudant de direcció. El 2015, va guanyar el 39è Japan Academy Film Prize al Millor Guió per 100 Yen Love (2014). La seva pel·lícula més recent, Good Luck (2024), ha participat al Festival Internacional de Cinema de Tòquio, a l’Udine Far East Film Festival i al Fribourg Asian Film Festival.

Dissabte, 25 d’abril de 2026

Dos populars creadors de contingut per a les xarxes socials s’adonen que tenen problemes personals amb les respectives parelles. Això acaba unint-los arran de la inesperada col·laboració professional que sorgeix entre ells. Tant els protagonistes com el seu entorn immediat mostren l’energia d’un món jove en canvi continu en un país com les Filipines.

Jill Singson Urdaneta és un director, actor i editor filipí. Ha dirigit diverses pel·lícules, incloent-hi Partee (2016), Beki Problems (2021) i Co/Love (2025), presentada a CinePanalo Film Festival de 2025.

Cicle de cinema: Del 10 de gener al 25 d’abril de 2026, a les 20h. 
*Aquesta programació pot estar subjecte a lleugers canvis. Comsulteu la cartellera del cinema. 
Cinemes Girona: C/ Girona, 175, 08025 Barcelona. 
Preu de l’entrada: 5,50€    
Preu estudiants, abonats y socis dels Cinemes Girona: 4€ 
Contenido de elemento de lista

El Nou Cinema Asiàtic

ORGANITZEN