Sobra dir que el Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià (SSIFF) 2025 es consolida com un festival de cinema espanyol, però també com a pont per al cinema europeu en general i, d’alguna manera, també per al cinema asiàtic, amb diferents variants que oscil·len segons la producció anual i la corresponent selecció de títols. Per al director del festival, José Luis Rebordinos, la selecció de títols ha de posar l’accent en les produccions més recents en l’àmbit internacional, amb una clara preferència pel cinema francès i internacional en general, a més del que s’ha dit, i pel cinema asiàtic procedent de les grans indústries cinematogràfiques d’Àsia. El mapa de la programació mostra el diferent impacte del cinema asiàtic per a audiències la presència de les quals no deixa de créixer exponencialment cada any, i un balanç desigual que queda superat amb l’excel·lència d’algunes produccions. El cinema asiàtic ha estat tan present en la Secció Oficial com en altres seccions del festival, mostrant una clara preferència pel cinema xinès i japonès, com és habitual. Encara que potser enguany s’acusa doblement aquest fet, és important tenir en compte que no existeix un límit específic a les produccions que es projecten, entenent que és un festival obert a les cultures del món i a totes les geografies, afermant connexions i volent ser un esdeveniment de primer ordre, que difícilment troba rival al nostre país. El festival de San Sebastià s’ha situat entre els grans festivals europeus, com Cannes, Rotterdam, Berlín, Locarno i Venècia, i és un referent com ells dins i fora del país, que es fa ressò anualment del que hem de veure.

La història d’aquests festivals i la seva continuïtat són una garantia per a una indústria que la creació de plataformes i altres mitjans de comunicació ha alterat. Cal recordar, que el Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià es va fundar en 1953 com la Setmana Internacional de Cinema, i enguany ha arribat a l’edició número 73. El Festival de Cinema de Venècia es va fundar en 1932, inicialment com una Mostra per a donar a conèixer i promocionar el cinema italià. El Festival Internacional de Cinema de Locarno es va fundar també en 1946 i continua sent un dels més antics. La Berlinale es va fundar en 1951 a Berlín Occidental amb l’objectiu de superar els estralls del final de la Segona Guerra Mundial, i, la seva programació, igual que la del Festival de Cinema de Rotterdam, fundat en 1972, comparteix l’interès per promocionar el cinema independent i el caràcter inclusiu, abastant geografies que altres festivals internacionals ignoren. El Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià forma part d’aquest grup de festivals europeus a seguir, tant per la seva programació com per tot el que mou i genera. Del què han estat nomenats, és l’últim de l’any i, per consegüent, té l’avantatge de poder reunir les produccions més recents que s’han pogut veure en els festivals de referència, o aquelles que encara no s’han vist enlloc. El festival s’ha convertit en un referent nacional i internacional, tant en el sector de la indústria, com en el de la comunicació i la premsa, reunint i connectant a productors/es, distribuïdors/es, directors/es, actors i actrius, amb tots els públics durant el període de nou dies que transcorren des de l’inici fins a la clausura i el lliurament de premis.