{"id":55102,"date":"2024-10-20T14:33:08","date_gmt":"2024-10-20T12:33:08","guid":{"rendered":"https:\/\/asianfilmfestival.barcelona\/2024\/el-festival-de-cinema-de-sant-sebastia-2024-i-la-seva-contribucio-a-la-visibilitat-del-cinema-asiatic-a-espanya-2\/"},"modified":"2024-11-27T16:48:39","modified_gmt":"2024-11-27T15:48:39","slug":"el-festival-de-cinema-de-sant-sebastia-2024-i-la-seva-contribucio-a-la-visibilitat-del-cinema-asiatic-a-espanya-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/asianfilmfestival.barcelona\/2024\/ca\/el-festival-de-cinema-de-sant-sebastia-2024-i-la-seva-contribucio-a-la-visibilitat-del-cinema-asiatic-a-espanya-2\/","title":{"rendered":"El Festival de cinema de Sant Sebasti\u00e0 2024 i la seva contribuci\u00f3 a la visibilitat del cinema asi\u00e0tic a Espanya"},"content":{"rendered":"

El Festival de cinema de Sant Sebasti\u00e0 2024 i la <\/span>seva<\/span> contribuci\u00f3<\/span> a la <\/span>visibilitat<\/span> del cinema <\/span>asi\u00e0tic<\/span> a <\/span>Espanya<\/span><\/span>\u00a0<\/span><\/span><\/h1>\n<\/div><\/section>\n

Per <\/span>Menene<\/span> Gras Balaguer<\/span><\/span>\u00a0<\/span><\/h4>\n<\/div><\/section>\n
<\/span><\/span><\/div>\n

Fer el balan\u00e7 d’un festival com el de Sant Sebasti\u00e0 sense pensar que \u00e9s molt f\u00e0cil obviar informaci\u00f3 que no sempre est\u00e0 a l’abast, o que no pot passar desapercebuda, i no tenir en compte aspectes que potser han de ser considerats per fer una valoraci\u00f3 justa, sempre resulta inquietant. El que es pret\u00e9n aqu\u00ed \u00e9s simplement situar el paper del cinema asi\u00e0tic en la programaci\u00f3, partint de la pres\u00e8ncia del cinema espanyol, el pes del qual en aquest festival \u00e9s definitiu per a la seva promoci\u00f3, i apropant cinematografies, perqu\u00e8 es coneguin entre si. Aix\u00f2 obliga a fer una breu introducci\u00f3 sobre el lloc que ha ocupat l’inter\u00e8s pel cinema asi\u00e0tic en el marc d’una edici\u00f3 del festival, on el cinema espanyol ha rebut una acollida remarcable, com a resposta a l’oferta que s’ha fet al p\u00fablic en general, afavorint el redescobriment d’un cinema que ens pertany amb produccions que rivalitzen perfectament amb el millor cinema internacional. T\u00edtols com <\/span>Tardes de soledad, <\/span><\/b>Concha de oro,<\/span>\u00a0d\u2019Albert Serra, <\/span>Nevenka <\/span><\/b>d\u2019Iziar Bola\u00edn, <\/span>Casa en Llamas<\/span><\/b> de Jonas Truebas, <\/span>La virgen roja<\/span><\/b> de Paula Ortiz, <\/span>Los destellos<\/span><\/b> de Pilar Palomero, <\/span>El Llanto <\/span><\/b>de Pedro Mart\u00edn-Calero, <\/span>Yo adicto<\/span><\/b> de Javier Giner, <\/span>Quere<\/span><\/b>r d\u2019Alauda Ruiz de Az\u00faa, totes en la Secci\u00f3 Oficial, <\/span>La guitarra flamenca<\/span><\/b>, primer llargmetratge de Yerai Cort\u00e9s, <\/span>Los \u00faltimos rom\u00e1nticos<\/span><\/b> de David P\u00e9rez i <\/span>Por donde pasa el silencio<\/span><\/b> de Sandra Romero es troben entre els m\u00e9s destacats d\u2019aquesta edici\u00f3, competint amb altres procedents de pa\u00efsos europeus com Fran\u00e7a, sempre amb una gran pres\u00e8ncia en el festival i aquest any amb <\/span>Emilia P\u00e9rez<\/span><\/b>, de Jacques Audiard, una de les pel\u00b7l\u00edcules m\u00e9s recomanades de la programaci\u00f3, Gran Bretanya o Alemanya. L\u2019aposta pel cinema espanyol a Sant Sebasti\u00e0 \u00e9s clara i rotunda, no tan sols pels t\u00edtols que es mencionen aqu\u00ed, sin\u00f3 tamb\u00e9 pels 21 llargmetratges que s\u2019han presentat en la secci\u00f3 MADE IN SPAIN, entre els quals es troben <\/span>La Abadesa<\/span><\/b> d\u2019Antonio Chavarr\u00edas, <\/span>Flores del cemento <\/span><\/b>de Luismi Pantiga, <\/span>El hombre bueno<\/span><\/b> de David Trueba, <\/span>As Neves<\/span><\/b> de Sonia M\u00e9ndez, <\/span>Mam\u00edfera<\/span><\/b> de Liliana Torres o <\/span>Nina<\/span><\/b> d\u2019Andrea Jaurrieta. Aquesta secci\u00f3 \u00e9s significativa quant a la inclusi\u00f3 de t\u00edtols que s\u00f3n, en darrer lloc, indicadors de la gran producci\u00f3 cinematogr\u00e0fica que ocupa anualment les nostres pantalles i que programadors d\u2019altres festivals i cr\u00edtics poden valorar. En aquest sentit, el festival de Sant Sebasti\u00e0, per al cinema espanyol, s\u2019ha convertit en un lloc de trobada i de presentaci\u00f3 indispensable per traspassar fronteres i per ser tingut en compte, com passa amb el cinema franc\u00e8s en el festival de Cannes o amb el cinema core\u00e0 en el festival de cinema de Busan.<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n

No \u00e9s menor la import\u00e0ncia que es concedeix des de fa anys al cinema llatinoameric\u00e0, que es concentra en la secci\u00f3 Horizontes Latinos amb quinze t\u00edtols: Argentina amb tres i en diverses coproduccions, Brasil, Xile, Per\u00fa i Col\u00f2mbia amb dos, i M\u00e8xic nom\u00e9s amb <\/span>Sujo<\/span><\/b>, pel\u00b7l\u00edcula que ha rebut el Premi AECID (Ag\u00e8ncia Espanyola de Cooperaci\u00f3 Internacional i Desenvolupament). No obstant aix\u00f2, el cinema argent\u00ed i el cinema xil\u00e8 tamb\u00e9 es troben representats en la secci\u00f3 oficial, amb <\/span>El hombre que amaba los platillos voladores<\/span><\/b> i <\/span>El lugar de la otra,<\/span><\/b> respectivament. El festival ha reunit, com \u00e9s habitual, una important representaci\u00f3 de la producci\u00f3 cinematogr\u00e0fica d\u2019Am\u00e8rica Llatina d\u2019aquest 2024 tamb\u00e9 a la Secci\u00f3 oficial, a la de New Directors, a la de Perlak i a la de Zabaltegi-Tabacalera. Tampoc pot passar desapercebuda la recuperaci\u00f3 del cinema cub\u00e0 dels anys setanta i posteriors en la secci\u00f3 Klasikoak, per a aquells p\u00fablics que volen con\u00e8ixer la influ\u00e8ncia que alguns t\u00edtols van exercir en el cinema m\u00e9s independent d\u2019Espanya i Am\u00e8rica Llatina des dels anys setanta fins a finals del segle XX. Des de fa temps, el cinema llatinoameric\u00e0, fora dels seus pa\u00efsos d\u2019origen, troba en aquest festival una resposta natural i un dels llocs clau per a la seva visibilitat. La direcci\u00f3 del festival proposa un cinema que ens apropa a realitats allunyades de la nostra, enderrocant les fronteres f\u00edsiques que ens separen d’un Altre i de l’altre, i blinden identitats nacionals. L\u2019aposta es dirigeix contra els poders hegem\u00f2nics i la colonialitat en general, que sol exercir-se confusament, i per la vig\u00e8ncia del qual no pot quedar impune. La 72\u00aa edici\u00f3 d\u2019aquest festival ha proposat diversos destins geogr\u00e0fics des d\u2019una perspectiva postcolonial, amb relats que denuncien la injust\u00edcia i ens revelen fets que se\u2019ns oculten, o que no arriben a tindre visibilitat, si no \u00e9s a trav\u00e9s del cinema o de la literatura.\u00a0<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n

La pres\u00e8ncia d\u2019\u00c0sia en aquest context ha rebut especial atenci\u00f3 tamb\u00e9 aquest any, amb importants t\u00edtols que no trigaran a estrenar-se en els nostres cinemes, <\/span>posant de relleu <\/span>la import\u00e0ncia d\u2019un cinema, la creixent popularitat del qual ha fet que les distribu\u00efdores espanyoles, fins fa bastant recentment alienes a aquest fenomen, s\u2019hagin interessat per comptar amb alguns dels t\u00edtols m\u00e9s representatius de cinematografies que fins fa molt poc es repartien distribu\u00efdores de Fran\u00e7a, Alemanya, Anglaterra i Pa\u00efsos Baixos. El balan\u00e7 \u00e9s positiu, a favor de l\u2019inter\u00e8s que el cinema asi\u00e0tic ha guanyat entre tota classe de p\u00fablics, que desitgen con\u00e8ixer altres mons, entenent que les finestres on es mostra ens donen acc\u00e9s a mons no tan propers, amb una immediatesa que cap altre mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3 ens pot oferir. Sant Sebasti\u00e0 s\u2019anticipa a tots els altres festivals que queden pendents entre els mesos de setembre i desembre de cada any. Moltes pel\u00b7l\u00edcules esperen el torn per promocionar-se en aquest festival, perqu\u00e8 d’alguna manera se n’asseguren la distribuci\u00f3 posterior a les sales comercials. En Jos\u00e9 Luis Rebordinos, el seu director, t\u00e9 molt en compte aquest cinema encara molt desconegut, malgrat les excepcions pertinents, i mai ha deixat de posar \u00e8mfasi en les cinematografies japonesa, coreana i xinesa, a jutjar pel seu inter\u00e8s en certs cineastes i les seves traject\u00f2ries. Aquest festival \u00e9s conegut en tots els pa\u00efsos asi\u00e0tics i la majoria dels directors aspiren a poder presentar un dia les seves produccions aqu\u00ed, sabent que Sant Sebasti\u00e0, Cannes, Rotterdam, Berl\u00edn, Ven\u00e8cia, Udine i Locarno s\u00f3n llocs estrat\u00e8gics en els quals han d\u2019estar per a la seva promoci\u00f3 internacional.\u00a0<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n

En la present edici\u00f3 del festival, el cinema asi\u00e0tic ha competit pr\u00e0cticament en totes les seccions comptant amb una important resposta per part del p\u00fablic. En la secci\u00f3 oficial, <\/span>Bound in Heaven<\/span><\/b>, Premi FIPRESCI, primer llargmetratge de la cineasta xinesa Xin Hou (1969), que va ser la guionista de <\/span>Sunflower<\/span><\/b>, Concha de Plata el 2005 a la Millor Direcci\u00f3, a Sant Sebasti\u00e0, i <\/span>Serpent\u00b4s Path<\/span><\/b>, coprodu\u00efda per Jap\u00f3 i Fran\u00e7a, de Kyioshi Kurosawa (Kobe, 1955), un habitual en aquest festival, a Cannes i a Ven\u00e8cia. En la secci\u00f3 New Directors, una altra pel\u00b7l\u00edcula que arribar de la Xina, <\/span>Stars and the Moon<\/span><\/b>, de Yongkang Tang, segona pel\u00b7l\u00edcula despr\u00e9s de <\/span>Walking Darkness<\/span><\/b> (2019), i les localitzacions de les quals se situen en una Xina rural que contrasta radicalment amb la Xina urbana de <\/span>Bound in Heaven<\/span><\/b> i els protagonistes dels quals s’entesten a creure que els extraterrestres visiten la terra. Tamb\u00e9 forma part d\u2019aquesta secci\u00f3 <\/span>Hiver \u00e0 Sokcho<\/span><\/b>, una coproducci\u00f3 de Fran\u00e7a i Corea del Sud, i la primera pel\u00b7l\u00edcula de Koya Kamura (Par\u00eds, 1983). <\/span>Regretfully at Dawn<\/span><\/b>, el segon llargmetratge del director tailand\u00e8s Sivaroj Kongsakul (Bangkok, 1980), \u00e9s una aposta del festival en aquesta secci\u00f3 per un cineasta que es va donar a con\u00e8ixer en rebre el Tiger Award al festival de Rotterdam de 2011 per <\/span>Eternity<\/span><\/b>, la seva primera pel\u00b7l\u00edcula. A la secci\u00f3 Zabaltegi-Tabakalera, m\u00e9s pel\u00b7l\u00edcules del Jap\u00f3, pa\u00eds pel qual en Jos\u00e9 Luis Rebordinos t\u00e9 predilecci\u00f3 i selecci\u00f3 del qual inclou en aquest cas <\/span>My Sunshine<\/span><\/b> de Hiroshi Okuyama (T\u00f2quio, 1995), que ja va obtenir el Premi KutxaBank-New Directors al 2018 per <\/span>Jesus<\/span><\/b>, el seu primer llargmetratge; <\/span>Super Happy Forever <\/span><\/b>de<\/span> Kohei Igarashi (Shizuoka, 1983), que es basa en un curt que va fer al 2017, <\/span>Two of us<\/span><\/b> i va presentar a Zabaltegi-Tabakalera amb el seu tercer llargmetratge, <\/span>The Night I Swam<\/span><\/b> al 2017, que va codirigir amb Daniel Manivel;\u00a0 <\/span>Ulises <\/span><\/b>de Hikaru Uwagawa, que va n\u00e8ixer a Hiroshima, va cr\u00e8ixer a Kanagawa i a partir del 2019 es va instal\u00b7lar a Madrid, despr\u00e8s de realitzar el seu primer curt, <\/span>Portrait of a Young Man as a Young Man<\/span><\/b>. <\/span>Ulises<\/span><\/b> \u00e9s el seu primer llargmetratge i un lloc de trobada de cultures en l\u2019\u00e0mbit familiar, p\u00fablic i privat, que arrenca de la seva pr\u00f2pia experi\u00e8ncia migrat\u00f2ria. Finalment, en aquesta mateixa secci\u00f3 s\u2019han incorporat tres curts recents, <\/span>Leela<\/span><\/b>, de l\u2019India, <\/span>Milky White<\/span><\/b> i <\/span>Here comes de Sun<\/span><\/b> de la Xina. La participaci\u00f3 del Jap\u00f3 en el festival compta amb dos t\u00edtols m\u00e9s, <\/span>Northern Food Story<\/span><\/b>, el primer llargmetratge d\u2019en Tetsuya Uesugi (Sapporo, 1983). Formant part de la secci\u00f3 Culinary Zinema, la pel\u00b7l\u00edcula reuneix a quatre xefs treballant a Hokkaido sobre la base de la cuina tradicional japonesa i la cuina francesa. I en la mateixa secci\u00f3, <\/span>Grand Maison Paris<\/span><\/b>, de l\u2019Ayuko Tsukahara, segueix al c\u00e8lebre xef japon\u00e8s Obana quan obre un nou restaurant a Par\u00eds\u00a0en cerca de<\/span>\u00a0<\/span>la tercera estrella Michelin.\u00a0<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n

Per\u00f2, quatre dels millors t\u00edtols asi\u00e0tics s\u2019han reunit a la secci\u00f3 Perlak, amb <\/span>The Seed of the sacred Fig<\/span><\/b>, del director irani\u00e0 Mohammad Rasoulof, <\/span>All we imagine as Light<\/span><\/b> de Payal Kapadia, <\/span>Memoir of a Snail<\/span><\/b>, pel\u00b7l\u00edcula d\u2019animaci\u00f3 de l\u2019Adam Elliot i <\/span>A traveler\u00b4s Needs<\/span><\/b>, d\u2019en Hong Sangsoo. Les quatre pel\u00b7l\u00edcules no trigaran a estrenar-se pr\u00f2ximament als cinemes de tota Espanya. La traject\u00f2ria d\u2019en Mohammad Rasoulof (Shiraz, Iran. 1972) comen\u00e7a el 2002 amb el seu primer llargmetratge <\/span>The Twilight<\/span><\/b> en 2002, i tres anys despr\u00e9s amb\u00a0<\/span>Iron Island<\/span><\/b>\u00a0va obtenir el Premi especial del jurat al festival de Gij\u00f3n. El 2011, amb <\/span>Goodbye <\/span><\/b>va obtenir el premi a la millor direcci\u00f3 en Un Certain regard del festival de Cannes, i va tornar a guanyar id\u00e8ntic guard\u00f3 el 2017 amb <\/span>A Man of Integrity<\/span><\/b>. Als premis rebuts se\u2019ls sumen l\u2019\u00d3s d\u2019Or de la Berlinale per <\/span>There is no Evil<\/span><\/b> el 2020, i en el festival de Cannes d\u2019aquest any el Premi especial del jurat i el FIPRESCI per <\/span>The Seed of the Sacred Fig<\/span><\/b>. A Sant Sebasti\u00e0, va rebre el Premi del p\u00fablic a la Millor Pel\u00b7l\u00edcula europea per aquesta mateixa pel\u00b7l\u00edcula, en qu\u00e8 el seu director intenta armar una hist\u00f2ria que va m\u00e9s enll\u00e0 del que \u00e9s anecd\u00f2tic i acaba en un conflicte sense soluci\u00f3. Aquesta coproducci\u00f3 entre Alemanya, Fran\u00e7a i Iran \u00e9s una aut\u00e8ntica obra mestra, amb una s\u00f2lida estructura narrativa que intenta mostrar com es garanteix l\u2019estabilitat d\u2019un sistema de govern en una societat, quan aquesta, la comunitat i la unitat familiar reprodueixen\u202fla impunitat jer\u00e0rquica que caracteritza al totalitarisme de qualsevol classe, que segons ell inspiren sempre molts relats. Alemanya presentar\u00e0 aquesta pel\u00b7l\u00edcula a la categoria de millor pel\u00b7l\u00edcula internacional per representar al seu pa\u00eds en els Oscars 2025.\u00a0\u00a0\u00a0<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n

Payal\u202fKapadia\u202f(Mumbai, 1986) ha estat una sorpresa, encara que ja arribava a Sant Sebasti\u00e0 amb el seu segon llargmetratge, havent rebut el Gran Premi del Jurat a\u202fCannes, competint a la secci\u00f3 oficial d’aquest festival, com la primera directora \u00edndia, despr\u00e9s de <\/span>A Night of Knowing Nothing<\/span><\/b>, que el 2021 va obtenir\u202fL\u00b4Oeil\u202fd\u00b4Or\u202fal millor debut documental tamb\u00e9 a\u202fCannes. <\/span>All We Imagine\u202fas\u202fLight<\/span><\/b>, la seva segona pel\u00b7l\u00edcula, ha estat coprodu\u00efda per Fran\u00e7a, \u00cdndia, Pa\u00efsos Baixos i Luxemburg, i interessa\u202fno tant\u202fpel nus argumental\u202fsin\u00f3\u202fpel discurs est\u00e8tic que promou a favor de les imatges, mitjan\u00e7ant l’\u00fas de primer\u00edssims pl\u00e0nols on s’acosta a les cares de les dues protagonistes per propiciar una lectura tant del que diuen o semblen dir com dels seus silencis. \u00c9s clar que el Gran Premi del Jurat a\u202fCannes\u202fha estat una concessi\u00f3 que es pot interpretar de moltes maneres, igual que el Premi RTVE-Una altra Mirada\u202fobtingut\u202fper aquesta pel\u00b7l\u00edcula a Sant Sebasti\u00e0. A la\u202fPayal\u202fKapadia\u202fli queda molt de temps encara per continuar desenvolupant una estimulant traject\u00f2ria, despr\u00e9s de la bona recepci\u00f3 que han tingut als festivals els dos llargmetratges que ha realitzat fins ara.<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n

L’australi\u00e0 Adam\u202fElliot\u202f(1972), guanyador d’un Oscar, va presentar el seu <\/span>Memoir of a Snail<\/span><\/b>, una pel\u00b7l\u00edcula d’animaci\u00f3 que confirma l’\u00e8xit d’una traject\u00f2ria que va iniciar des de la inf\u00e0ncia dibuixant sense parar, malgrat patir una malaltia que el feia experimentar estranys tremolors a les mans i que d’alguna manera van caracteritzar la forma i la fesomia de totes les seves figures. Preguntat pel cost d’aquesta pel\u00b7l\u00edcula, deia que no l’hauria pogut fer per menys de 5.000.000 de d\u00f2lars, el cost real, que <\/span>implicava <\/span>tant al seu treball, al gui\u00f3, el disseny i la producci\u00f3 de la pel\u00b7l\u00edcula, sin\u00f3 tamb\u00e9 als int\u00e8rprets que solen ser grans actors i actrius, perqu\u00e8 per a ell les veus s\u00f3n una condici\u00f3 fonamental per comunicar el que desitja, que els personatges diguin i sobretot per humanitzar-los, cosa que aconsegueix com a prova l’entusiasme que generen les seves pel\u00b7l\u00edcules. Anys setanta, dos germans bessons, en Gilbert i la\u202fGrace, als quals <\/span>se<\/span> separa en quedar orfes per a la seva adopci\u00f3 respectiva, protagonitzen aquest drama que no trigu\u00e9s a projectar-se als nostres cinemes.\u00a0<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n

No podia faltar a Sant Sebasti\u00e0 un habitual a Locarno, la Berlinale o a\u202fCannes\u202fcom el\u202fHong\u202fSangsoo\u202f(Se\u00fcl, 1960) amb la seva \u00faltima pel\u00b7l\u00edcula, <\/span>A Traveler’s Needs<\/span><\/b> que va obtenir l’\u00d3s\u202fde Plata i el Gran Premi del Jurat a la Berlinale 2024. Isabelle Huppert com a protagonista dona joc a una trama f\u00e0cil que tracta amb simplicitat i l’estil que habitualment caracteritza els seus di\u00e0legs. Ella vol passar un temps a Se\u00fcl i tracta de fer classes particulars de franc\u00e8s per cobrir la seva estada, coneixent aix\u00ed una mica m\u00e9s la vida dels seus alumnes i posant en evid\u00e8ncia les difer\u00e8ncies que separen la cultura coreana i la cultura occidental. A Sant Sebasti\u00e0 ha rebut diversos premis: el 2016, la Conquilla de plata a la Millor Direcci\u00f3 per\u202f<\/span>Lo\u202ftuyo\u202fy tu<\/span><\/b>, i una menci\u00f3 especial a\u202fZabaltegi-Tabakalera\u202fper <\/span>The Woman Who Ran<\/span><\/b> el 2020. Per\u00f2 en la passada edici\u00f3 ha competit amb molts t\u00edtols que tamb\u00e9 cercaven una oportunitat en aquest festival. Establir un balan\u00e7 complet d’un festival com el de Sant Sebasti\u00e0 amb una programaci\u00f3 tan extensa \u00e9s impossible, encara que l’intent no es rebutgi i es vulgui abastar per tem\u00e0tiques o seccions. Aqu\u00ed s’ha volgut fer una aproximaci\u00f3 a algunes de les obres que han destacat en la programaci\u00f3 d’aquesta edici\u00f3 i, sobretot, tenir en compte la pres\u00e8ncia del cinema asi\u00e0tic en aquest escenari, que no ha estat menor que la d’altres pa\u00efsos europeus, sin\u00f3 tal vegada, al contrari, sobretot de pa\u00efsos com el Jap\u00f3 i la Xina i l’Iran o l’\u00cdndia, els t\u00edtols dels quals han estat acollits amb entusiasme com es despr\u00e8n dels premis rebuts.<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/span><\/p>\n<\/div><\/section>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"","protected":false},"author":8,"featured_media":53642,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[33],"tags":[],"class_list":["post-55102","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/asianfilmfestival.barcelona\/2024\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/55102","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/asianfilmfestival.barcelona\/2024\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/asianfilmfestival.barcelona\/2024\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/asianfilmfestival.barcelona\/2024\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/8"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/asianfilmfestival.barcelona\/2024\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=55102"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/asianfilmfestival.barcelona\/2024\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/55102\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":55292,"href":"https:\/\/asianfilmfestival.barcelona\/2024\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/55102\/revisions\/55292"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/asianfilmfestival.barcelona\/2024\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/53642"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/asianfilmfestival.barcelona\/2024\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=55102"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/asianfilmfestival.barcelona\/2024\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=55102"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/asianfilmfestival.barcelona\/2024\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=55102"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}