Noves mirades del cinema asiàtic

Del 5 d’abril al 28 de juny de 2025

El cinema asiàtic torna a les sales del Cinema Paz amb una programació que s’estén del 5 d’abril al 28 de juny. Encara que pugui semblar un tòpic dir que les distribuïdores espanyoles cada cop mostren més interès en comptar amb un repertori més gran de títols procedents del continent asiàtic, en general, el cinema asiàtic té una presència creixent no només en festivals nacionals i internacionals, sinó també a les nostres sales. Els tretze títols que es podran veure entre l’abril i el juny de 2025 procedeixen de Bangladesh, Cambodja, la Xina, Corea, Filipines, l’Índia, l’Iran, el Japó, el Kazakhstan, el Nepal, el Pakistan, Singapur i Uzbekistan, i han estat realitzats entre el 2018 i el 2023. Once You Know (2020) d’Emmanuel Cappellin inaugura el programa d’aquest trimestre.

La selecció de pel·lícules manté l’interès pel drama social i les qüestions de gènere, des d’una multiplicitat de perspectives que responen a la identitat cultural dels seus protagonistes. Això és el que ens expliquen pel·lícules com les seleccionades. Es tracta de títols com: Once You Know (Bangladesh), Last Night I Saw You Smiling (Cambodja), Looking for Rohmer (Xina), A Bedsore (Corea), Beautiful Pain – Belle Douleur (Filipines), Sherni – The Tigress (India), Odyssey of Solitude (Iran), Sima’s Song (Afganistan), Eternally Younger Than Those Idiots (Japó), The Assault (Kazakhstan), Moosa Lane (Pakistan), Temporary Visa (Singapur) i Aydinlar (Uzbekistan).

Aquests títols ens ofereixen una visió d’un món al qual difícilment tindríem accés si no fos per la literatura i el cinema.

PROGRAMACIÓ

Dissabte 5 d’abril de 2025, a les 12.00 h

Confrontat amb la realitat del canvi climàtic i de l’esgotament de recursos, el cineasta Emmanuel Cappellin s’adona que l’ensorrament de la nostra civilització industrial és inevitable. Però, com seguir vivint amb la idea que l’aventura humana podria fracassar? Per trobar la resposta, Cappellin decideix consultar experts i científics com Pablo Servigne, Jean-Marc Jancovici o Susanne Moser. Entre tots, emeten un manifest col·lectiu i solidari per preparar una transició el més humana possible.

Documentalista sobre temes mediambientals i socials, Emmanuel Cappellin s’interessa particularment en les diferents formes d’entendre la relació entre l’home i la natura, i les conseqüències que deriven de la mateixa. Durant tres anys ha estat treballant en l’estrena mundial de Human, de Yann Arthus-Bertrand, i actualment treballa en la seva propera pel·lícula Woman, després de dirigir Once you Know, un llargmetratge documental produït per Pulp Films (França).

Dissabte 12 d’abril de 2025, a les 12.00 h

L’Edifici Blanc de Phnom Penh, construït com un habitatge social durant els anys 60, està a punt de ser derrocat. Amb l’acord de gairebé totes les 493 famílies residents, el seu enderrocament pretén donar pas a un nou projecte de construcció d’apartaments. De la mà dels seus habitants, inclosa la seva pròpia família, el director retrata els últims dies d’aquesta agonitzant mega estructura, que ha estat testimoni de l’agitada història recent de Cambodja i que, amb la seva desaparició, només deixa el record d’una època passada.

Kavich Neang és cineasta i director de fotografia. Va néixer a Cambodja i va créixer amb la seva família a l’Edifici Blanc de Phnom Penh. Al llarg de la seva trajectòria, ha realitzat tant documentals com cinema de ficció. Davant la notícia del desallotjament i enderrocament de l’Edifici Blanc, Neang decideix, amb aquest últim documental, tornar al passat i a la seva infància amb la finalitat de comprendre un present en el qual aquest lloc ja no existeix.

Dissabte 19 d’abril de 2025, a les 12.00 h

És la primera pel·lícula LGBTQIA+ que va rebre autorització per la seva estrena a la Xina. La història comença amb la primera trobada dels protagonistes i la posterior relació secreta entre ells. Zhao Jie i Rohmer decideixen viatjar junts al Tibet, però al camí es veuen involucrats en un accident que acaba amb la vida d’un nen. Malgrat no ser els responsables del que ha passat, el sentiment de culpa genera un ambient tens que fa que es separin. Quan Zhao Jie s’assabenta que Rohmer ha patit un accident a una glacera, el va a buscar amb la intenció d’ajudar-lo i evitar que li passi el mateix que a aquell nen a qui no van poder salvar.

Després de graduar-se de la universitat, Wang Chao va treballar durant cinc anys en la indústria siderúrgica, encara que sempre va estar interessat en el cinema i la literatura. L’any 1991 va entrar a l’Acadèmia de Cinema de Pequín, on es va graduar el 1994 i va començar a treballar de crític de cinema. Després del rodatge de Terra Groga va conèixer a Chen Kaige, qui el va contractar com a ajudant de direcció entre 1995 i 1998 pel rodatge de d’Adéu a la meva concubina (1993) i L’emperador i l’assassí (1998). Durant aquest temps, va escriure relats curts que posteriorment inspirarien guions de pel·lícules. Amb Orphan of Anyang (2001), que va rodar sense autorització, va fer el seu debut com a director. Aquesta pel·lícula va ser seleccionada el 2001 per participar en la Quinzena de Cineastes del Festival de Canes. El 2004 va realitzar el seu segon llargmetratge, Day and Night, i amb Luxury Car va completar el 2006 la trilogia sobre la Xina en la que havia estat treballant durant més de cinc anys. La seva quarta i cinquena pel·lícula, Memory of Love (2009) i Fantasy (2014), que destaquen per la maduresa narrativa per part del director, es van presentar a la sescció Uncertain Regard al festival de Canes de 2014. Looking for Rohmer (2018), mostra l’interès de Wang Chao pel crític i cineasta Eric Rohmer i la Nouvelle Vague, fins al punt de fer una pel·lícula sobre ell, encara que no necessàriament biogràfica. A Woman (2022), fins ara la seva última pel·lícula, es va projectar en l’anterior edició de l’Asian Film Festival Barcelona | AFFBCN amb gran èxit de públic, deprès del seu pas per Sant Sebastià on va ser nominada a la Conchilla d’Or a la millor pel·lícula.

Dissabte 26 d’abril de 2025, a les 12.00 h

La vida domèstica aparentment idíl·lica del jubilat Chang-sik i de la seva esposa Gil-soon, prostrada al llit i sense poder parlar després d’un vessament cerebral, així com de la seva cuidadora Sook-ok, una immigrant sinocoreana indocumentada, comença a enfonsar-se quan Gil-soon pateix d’una úlcera incurable. Aquest fet obre velles ferides familiars en aquesta òpera prima de Shim Hyejung, que ens fa reflexionar sobre l’ètica relacionada amb la cura dels ancians i discapacitats, així com les responsabilitats que tenim com a familiars, auxiliadors socials o geriatres.

Shim Hyejung ha presentat les seves pel·lícules en llocs com PANASIA a Corea, l’Acadèmia de les Arts de l’Iran i el JCCAC a Hong Kong. També ha competit al Jeonju International Film Festival o al Seoul International New Media Festival, entre molts altres festivals de cinema coreans. En 2017, la seva pel·lícula Camellias in Bloom (2016) va ser nominada en la secció de curtmetratges en la 38a edició dels Premis Blue Dragon.

Dissabte 3 de maig de 2025, a les 12.00 h

L’Elizabeth és una dona independent, que volta els 40 i està obstinada a viure a la seva manera la resta dels seus dies. Després de la mort de la seva mare després d’una llarga i agònica malaltia, coneix a en Jon, un noi 20 anys més jove que ella. Quan sorgeix l’amor entre ells, ell intenta convèncer-la que no existeixen límits d’edat per a l’amor. La seva relació sembla anar bé, fins que la Liz s’adona que no pot formar part dels somnis d’en Jon.

Joji Villanueva Alonso és una directora de cinema filipí debutant. Va estudiar Dret al St. Therese College. Després de treballar 31 anys com a advocada, va decidir aventurar-se en la indústria del cinema com a productora a Quantum Films. Des de llavors, ha produït més de 32 pel·lícules, les quals han estat reconegudes i premiades internacionalment. La pel·lícula The Woman in the Septic Tank (2011) va ser seleccionada com a representant de les Filipines als Oscars. Després de treballar com a productora i superar un càncer, s’ha aventurat a la direcció, amb Belle Doleur (2019) com el seu primer llargmetratge.

Dissabte 10 de maig de 2025, a les 12.00 h

Una guarda forestal desencantada lidera un equip de rastrejadors per capturar una tigressa “devoradora d’homes” als límits de la selva. En la seva missió, s’enfronta a obstacles polítics, locals, burocràtics i personals, que es compliquen encara més amb la presència d’un caçador amb connexions polítiques, que manipula els vilatans en benefici propi.

Dir. Amit Masurkar és un director i guionista indi. Va abandonar els estudis d’enginyeria a l’Institut de Tecnologia de Manipal als 20 anys per dedicar-se al cinema. Més tard, va obtenir una llicenciatura en Història per la Universitat de Bombai. Ha dirigit Sulemani Keeda i Newton, que va ser seleccionada com a Millor Pel·lícula de parla no anglesa a la 90a edició dels Premis de l’Acadèmia. Per Newton, també va rebre el Premi al Millor Guió als Asia Pacific Screen Awards.

Dissabte 17 de maig de 2025, a les 12.00 h

Ahmad és un psiquiatre que creu en el tractament de l’ànima com a medicina de manera positivista i laboratorial. Però, quan la seva esposa desapareix, es troba ple de les seves il·lusions, i intentant trobar alguna pista sobre ella recórre als seus amics desesperadament. Sempre prioritzant la felicitat de la seva esposa, està disposat a acceptar el matrimoni d’aquesta amb un dels seus amics, doncs creu que podria fer-la més feliç. Però, quan ella manifesta que la seva felicitat no depèn en absolut d’un “home”, ell veu com totes les seves conviccions científiques entren en crisi.

Nascut a Teheran el 1980, Hossein Mahkam és llicenciat en Filosofia a la Universitat de Teheran. És un dramaturg i director de teatre veterà que ha dirigit vàries produccions teatrals, a més d’haver escrit i publicat quatre llibres de contes i fer classes d’escriptura de guions a escoles de cinema. Com a guionista, ha treballat amb directors destacats iranians com Abdolreza Kahani (Adam, Twenty i Nothing), Rakhshan Bani-Etemad (See you Elena), Mehdi Rahmani (Snow), Vahid Jalilvand (Wednesday, May 9) i Yadollah Samadi (Another’s father).

Dissabte 24 de maig de 2025, a les 12.00 h

L’any 2023, als carrers de Kabul, un grup de dones, liderades per la valenta Suraya, de 65 anys, protesten contra el règim talibà, reclamant pa, educació i llibertat. La història ens transporta al 1979, quan la Suraya i la seva amiga Sima, atrapades enmig de la inestabilitat política, es troben en bàndols oposats en la lluita per la llibertat. La Suraya, una comunista convençuda, s’uneix al moviment pro-rus, mentre que la Sima, una musulmana conservadora, busca refugi en la tradició i el matrimoni. Malgrat les seves diferències, comparteixen un fort compromís amb els drets de les dones. A mesura que la situació política empitjora, la seva amistat es posa a prova, especialment quan la Sima es veu obligada a fugir després d’unir-se als mujahidins. Tot i els obstacles i la manipulació per part de les forces polítiques, el seu vincle es manté fort, revelant que la seva lluita anava molt més enllà del poder.

Roya Sadat és la fundadora de Roya Film House, la productora més important de l’Afganistan, amb més de 20 anys d’experiència en la realització de pel·lícules centrades en els drets humans de les dones i la infància. El seu primer llargmetratge, A Letter to the President, la va convertir en la primera directora afganesa a ser preseleccionada per als Oscars. Ha rebut múltiples premis internacionals, incloent-hi el Premi del Jurat Internacional al Vesoul IFF, el One Future Prize al Munich IFF i una Menció Especial a la Secció Discoveries del 2019 a l’Asian Film Festival Barcelona | AFFBCN. A més, va ser pionera en la creació de drames televisius populars per a TOLO TV, guanyant reconeixement en la indústria televisiva. Sadat va fundar l’escola de cinema RFH Academy i el Festival Internacional de Cinema de Dones de Herat, un dels més prestigiosos de la regió. Malgrat els riscos que ha afrontat, la seva obra busca donar visibilitat a la situació de les dones afganeses i impulsar canvis al país. Ha estat guardonada amb nombrosos premis, com el KIMDAEJUNG Nobel Cinema for Peace Award 2021, el Premi Internacional Dones de Coratge del Departament d’Estat dels EUA i la Medalla Malalai per la seva valenta lluita pels drets de les dones.

Dissabte 31 de maig de 2025, a les 12.00 h

La història comença amb Horigai, una jove de 22 anys qui aconsegueix un contracte com a treballadora social. Tot i estar a punt de graduar-se està desencantada amb la Universitat, fins que coneix a Inogi, una noia amb una infància tràgica, amb qui estableix una amistat. Quan el seu amic Homine, mor, ella comença a descobrir la violència de la que aquest era capaç, i de la que ella no s’havia adonat quan era viu.

Nascut a la prefectura de Kanagawa el 1982, Ryohei Yoshino va començar a fer pel·lícules independents mentre estudiava a la Universitat de Hosei. Després de graduar-se, es va matricular a l’Institut Japonès de la Imatge en Moviment, on es va especialitzar en cinematografia i tecnologia de la il·luminació. Ha guanyat diversos premis pels seus curtmetratges i migmetratges, i actualment treballa com a enginyer d’il·luminació per a vídeos musicals, director de programes de ràdio i una àmplia gamma d’altres camps.

Dissabte 7 de juny de 2025, a les 12.00 h

Uns emmascarats amb metralladores entren a l’institut de Karatas, prenen els alumnes com a ostatges i executen un d’ells. No exigeixen res. El terror silenciós és el seu modus operandi. Com que l’exèrcit trigarà dos dies a arribar a causa d’una tempesta de neu, el professor de matemàtiques, Tazshi, decideix reunir el seu propi equip d’assalt: la seva ex-dona, el professor de gimnàstica, el director covard de l’escola, un vigilant nocturn alcohòlic, el idiota del poble i un incompetent cap de policia.

Adilkhan Yerzhanov (Kazakhstan, 1982) es va formar com a cineasta a l’Acadèmia Nacional d’Arts de Kazakhstan. Yerzhanov ha participat en dues ocasions al Programa Oficial del Festival de Canes amb The Owners (2014) i The Gentle Indifference of the World (2018). The Plague at the Karatas Village (2016) va tenir la seva estrena mundial a l’IFFR el 2016. Yerzhanov va guanyar el Premi Àsia Pacific Screen per la direcció de A Dark, Dark Man (2019).

Dissabte 14 de juny de 2025, a les 12.00 h

Es tracta d’una epopeia familiar personal, on la directora d’origen pakistanès Anita Mathal Hopland repassa la història de les seves dues famílies. Moosa Lane és el nom del carrer de la capital de Pakistan, Karachi, on viu la meitat de la seva família, mentre l’altra meitat viu a Dinamarca. Aquest documental ofereix una visió íntima de les vides dels tres membres més joves de la família i les seves experiències amb la vida i la mort. La cineasta explora la generació de joves de la seva edat al Pakistan, mostrant l’experiència personal de qui viu entre dos cultures, com es el seu cas. Les seves circumstàncies li permeten, a més, descobrir allò que la uneix i separa del seu país i cultura d’origen, adonant-se que no és tan lluny com podria semblar en un primer moment.

Anita Mathal Hopland (Kanachi, 1981) va graduar-se a la National Film School of Denmark al 2011 amb el curt que va presentar per la seva graduació Underneath the Dark. Hopland va fer el seu debut com a directora de llargmetratges al 2017 amb el documental On the Edge of Freedom, seguit de Lost Warrior (2018) i, finalment, de Moosa Lane (2022).

Dissabte 21 de juny de 2025, a les 12.00 h

En Jakub té problemes per allargar la seva estada a Bòsnia més temps de l’autoritzat pel seu visat, i s’enfronta a la possibilitat que el deportin si no n’obté un de temporal en menys de cinc dies. Per a sol·licitar-ho, però, necessita uns diners que no té. En Jakub s’ha resistit a les temptadores però perilloses oportunitats de fer diners, fins que s’adona que tothom fa el que és necessari per a sobreviure. Fins i tot la seva nòvia, Emira, està robant diners del seu lloc de feina per a poder continuar estudiant. Davant d’aquestes circumstàncies, en Jakub comença a entendre el cost real de la seva situació transfronterera.

Ghazi Alqudcy (1983, Singapur) és productor, director i guionista cinematogràfic. Té un màster de Belles Arts en Cinematografia de Film Factory, un programa intensiu creat per la directora cinematogràfica hongaresa Béla Tarr. Ghazi ha produït més de 50 curtmetratges, que s’han projectat a diversos festivals internacionals de cinema a Europa i Àsia. El seu primer llargmetratge, Temporary Visa, es va gravar completament a Sarajevo, Bòsnia Hercegovina. La pel·lícula es va presentar al Singapore International Festival of Arts l’any 2019.

Dissabte 28 de juny de 2025, a les 12.00 h

El llargmetratge narra la història de la regió del Mar d’Aral, especialment de la ciutat de Muynak. El protagonista de la pel·lícula, Seyit, veu des de ben petit que la ciutat on va néixer i créixer es troba en ruïnes a causa de la dessecació del Mar d’Aral. Seyit és criat pel seu avi Nurpeis, qui li narra històries sobre el mar. Però quan es fa gran i deixa de ser un nen, es veu obligat a abandonar Muynak per tenir un altre destí.

Muzaffarkhan Erkinov va néixer el 1983. Ha treballat en moltes sèries de televisió, documentals i curtmetratges. De tota la seva trajectòria cinematogràfica destaquen pel·lícules com: Armon, Iqtidar, Yagonam, Kasas, Avlony, Puankare i la pel·lícula que presentem, Aydinlar, que va realitzar juntament amb Muzaffar Qoraboyev. Ha rebut premis nacionals com el Tasanno i l’Ehtirom, i va obtenir un premi a l’International Film Festival per Creative Flight, i un altre a l’Eurasian Film and TV Festival per Slavic Tale.

Data: Tots els dissabtes a les 12h, del 5 d’abril al 28 de juny de 2025
MK2 Cine Paz | Calle de Fuencarral, 125, Madrid.
Preu entrada: 6€

Noves mirades del cinema asiàtic

ORGANITZA