Noves mirades del cinema asiàtic

Reprenem la programació de cinema asiàtic a Madrid, des del 13 d’abril fins el 15 de juny de 2024, per continuar amb la mostra d’un cinema que ha deixat de ser una excepció per ser cada vegada més present a festivals nacionals i internacionals o a la programació anual dels nostres cinemes. En aquest nou capítol presentem cinema d’Àsia Central procedent del Kirguizistan i l’Uzbequistan, a més d’una interessant pel·lícula de l’Afganistan, país del qual fa temps que en sabem molt poc. El cinema iranià continua sent important per nosaltres, com es desprèn de les dues pel·lícules seleccionades pel seu interès social. Tot seguit, una producció polèmica de l’Índia sobre el Caixmir i les arrels històriques d’un conflicte sense resoldre, acabant amb el cinema recent del Sud-est asiàtic que ens arriba de les Filipines, Corea, Indonesia i el Japó. Amb els deu títols programats cobrim un període de cinc anys, entre 2019 i 2023, en què el cinema asiàtic ha experimentat un important creixement del seus públics a Occident. N’és una prova l’augment de la presencia d’aquestes cinematografies en els festivals internacionals i espanyols. La posada en valor de la majoria de les produccions procedents de geografies tan remotes ha contribuït a normalitzar l’interès d’un cinema global, més enllà de les fronteres físiques i virtuals que sovint han separat en blocs la producció cinematogràfica entre continents

PROGRAMACIÓ

Dissabte 13 d’abril de 2024, a les 12:00h

Akbar, Soori, Mohammed i Hakim són els únics immigrants joves afganesos a l’Iran que han format una banda de rock. Tot el que demanen és l’oportunitat de tocar en directe. The Forbidden Strings mostra el quartet musical lluitant per fer-se escoltar. Com suggereix el títol, s’enfronten a diversos reptes. Els quatre membres de la banda són fills de pares afganesos que van fugir a l’Iran, i desconeixen el perill que pot suposar per a ells tornar a la seva terra natal. Les seves famílies estan preocupades per ells. La banda promet no ficar-se en problemes quan estiguin a Kabul, però no triguen a adonar-se que això és impossible. Menció Especial a la Secció Discoveries de l’AFFBCN 2021.

Hasan Noori va néixer a Iran al 1985 de pares refugiats afganesos. Té una llicenciatura en sociologia i un màster en cinema de la Universitat de Teheran. Durant anys ha treballat per a ONGs que lluiten en contra del treball infantil, principalment a la comunitat de refugiats afganesos. The Forbidden Strings és el primer llargmetratge d’aquest director.

Dissabte 20 d’abril de 2024, a les 12:00h

La Yoo-ri sembla una estudiant exemplar, procedent d’una família adinerada, però de sobte es suïcida. Els detectius sospiten que ha sigut un suïcidi, però la seva mare Hye-young creu que ha sigut un assassinat executat per la Ye-na, una companya de classe, i el Gi-beom, el seu professor. Per molt que els detectius investiguin, les declaracions d’aquestes tres persones no paren de contradir-se. L’única pista que tenen és que la Hye-young feia patir a la seva filla. Mentre que la mare pensa que tot el que va fer va ser a favor i pel bé de la Yoo-ri. Podran descobrir finalment la veritat sobre la seva mort?

Kim Su-in és una guionista coreana que ha acabat dirigint el seu propi cinema. Es va graduar a la Universitat de Dankook, al Departament d’Escriptura Creativa, completant la carrera amb un postgrau al Departament de Cinema de la Universitat de Chung-Ang. Ha escrit adaptacions i guions per nombrosos llargmetratges, incloent-hi l’adaptació d’Oksu Station Ghost (2021) i el guió de B Cut (2021). Toxic Parents (2023), és el primer llargmetratge que ha dirigit.

Dissabte 27 d’abril de 2024, a les 12:00h

Son of the Macho Dancer és una pel·lícula sobre l’arribada a l’edat adulta d’Inno, un noi que vol fugir del maltractament del seu pare Pol, un stripper retirat addicte a les drogues. Un dia, Tere, la mare de Inno, l’obliga a treballar a un club de striptease masculí, però just quan comença a treballar, Tere abandona el seu fill i al seu marit. Al club, Inno coneix a Bambi, una ex-prostituta que organitza festes privades per a satisfer sexualment als rics. Bambi convida a Inno a que s’uneixi a aquestes festes, i allà coneixerà el Jun Mallari, un acabalat home de negocis gai. Inno sedueix a Jun atret per la vida plena de comoditats que li ofereix, convertint-se en la seva joguina i abandonant al seu pare. Kyle, un noi atractiu de 19 anys que sembla gelós d’Inno per ser una altra de les joguines de Jun, li adverteix que s’allunyi d’ell abans no sigui massa tard. Però Inno no fa cas i acabarà dins un món en un encara més violent que aquell del què escapava.

El multi premiat director filipí Joel C. Lamangan va estudiar cinema i teatre a les Filipines i a l’estranger. Va ser actor i director per a teatre i televisió, fins que va començar a actuar per al cinema i va poder estrenar-se com a director al 1991 amb Darna. Entre les seves pel·lícules més destacades es troben: The Flor Contemplacion Story (1995), amb la qual va obtenir el premi Golden Pyramid al festival de cinema del Caire al 1995 i Nora Aunor es va emportar el premi a millor actriu; Pusong Mamon (1998), Deathrow (2000), Hubog (2001), Huling Birhen sa Lupa (2003), Blue Moon (2006) i Deadline (2011). Al 2014, el seu llargmetratge Hustisya va guanyar el premi a millor actriu i el Netpac al festival de cinema independent filipí Cinemalaya. També es va projectar al festival de Toronto i va competir als de Varsòvia i Nantes. Amb Bhoy Intsik (2017) va aconseguir el premi especial del jurat al festival de Porto. Rainbow’s Sunset va obtenir nou premis al festival de Manila de 2018, a més del premi especial del jurat i el premi a millor actor per Eddie García i Tony Mabesa al festival de Houston de 2019.

Dissabte 4 de maig de 2024, a les 12:00h

La pel·lícula segueix a un estudiant universitari hindú del Caixmir, que ha crescut amb el seu avi a l’exili sense ser coneixedor de les hostils circumstàncies en les quals van morir els seus pares. Després de la mort del seu avi, el noi, al qual li van ensenyar a la universitat que l’èxode era benigne, vol descobrir la veritat sobre la violenta mort de la seva família. El relat alterna entre la missió de l’alumne en el present, 2020, i la vida de la seva família fa trenta anys. La pel·lícula descriu l’èxode i els successos que el van convertir en un genocidi.

Vivek Ranjan Agnihotri és un director, guionista i autor indi que treballa en el cinema hindi. Des de 2022, és membre de la Junta Central de Certificació de Pel·lícules de l’Índia, i representant cultural del cinema indi al Consell Indi de Relacions Culturals. Agnihotri va fer el seu debut com a director amb el thriller policial Chocolate (2005) i des de llavors ha dirigit diverses pel·lícules, però cap va aconseguir fer un salt a la seva carrera fins a The Tashkent Files (2019), que va ser un èxit comercial i va aconseguir el Premi Nacional de Cinema al Millor Guió. També ha escrit i dirigit The Kashmir Files (2022), que ha sigut una de les pel·lícules índies més taquilleres del 2022.

Dissabte 11 de maig de 2024, a les 12:00h

El Jahangir Golstaneh, és un novel·lista que porta casat diversos anys amb una dona anomenada Rana i tenen un fill de set anys. El Jahangir és autor de diverses novel·les, tot i que només n’ha pogut publicar una. La seva única font d’ingressos és l’escriptura i no vol dedicar-se a res més només per a poder sortir de la seva precarietat. Aquesta decisió és la causa dels problemes i obstacles que van apareixent al llarg de la seva vida.

El director Ali Zhaka va néixer a Teheran al 1950 i va començar la seva trajectòria professional com a actor. Va fer el seu primer llargmetratge The Mare al 1986 i ha estat aclamat en festivals internacionals com Venècia i Carlovy Vari, entre d’altres.

Dissabte 18 de maig de 2024, a les 12:00h

L’Orpa és una bona estudiant de setze anys promesa a la força pel seu pare amb un home adinerat de Jayapura. Reticent a convertir-se en una mestressa de casa submisa, una nit decideix escapar-se per continuar amb els seus estudis a Wamena, on vol aprendre més sobre els efectes medicinals de les plantes de Papua. Pel camí es troba amb en Ryan, un noi de vint-i-vuit anys aspirant a músic. Durant el seu viatge, a mesura que intercanvien idees i opinions sobre la vida, una dolça amistat sorgeix entre ells. La seva travessia està plena de dificultats, ja que són perseguits tant pel pare de l’Orpa com pels vilatans que acusen en Ryan de cometre un assassinat.

Theogracia Rumansara va néixer al 1989 a Biak, Papua. Mai es va prendre de debò l’art, fins que va guanyar una competició de cinema del seu institut al 2004, que el va portar a deixar de ser programador informàtic per convertir-se en cineasta. Al 2020, va guanyar el Jendela Papua, un programa de tallers de cinema i recerca de talents, que va fer possible que pogués dirigir el seu primer llargmetratge, Orpa, amb el qual va obtenir el Best Performance Award al Jogja-NETPAC Asian Film Festival al 2022.

Dissabte 25 de maig de 2024, a les 12:00h

Makato (Matsuya Onoe) és un banquer d’èlit que treballa per a un gran banc a la seu de Tòquio. A causa d’un error menor, el degraden a una petita sucursal a una ciutat rural. Devastat per la seva situació, es retira a somnis musicals de fantasia i es troba amb un interessant repartiment de personatges que accentuen el petit poble, fins que finalment coneix a la bella Yoshino (Kanako Momota), que dirigeix una botiga de recollida de peixos de colors. Makoto s’enamora a primera vista.

Nascut al 1984, Makabe Yukinori procedeix de la prefectura de Tòquio. Amb ROBOT COMMUNICATIONS INC. Al 2012, va guanyar el Grind-prix als Louis Vuitton Journey Awards amb el seu curtmetratge The Sun and The Moon, i va guanyar el Premi del Públic amb A Piece of Dogu al SSFF & ASIA 2014. El seu primer llargmetratge I Am A Monk es va estrenar al 2015. La pel·lícula va guanyar el Premi del Públic al Cinema Emergent Asiàtic de Chicago i també el Premi Platí al Festival Internacional de Cinema WorldFest de Houston.

Dissabte 1 de juny de 2024, a les 12:00h

A la vora del llac Issyk-Kul viu Termikul, un antic mestre d’història que va perdre la seva única filla de forma tràgica. Termikul creu en una antiga llegenda segons la qual des de temps remots la gent del Kirguizistan no pesca en aquest llac sagrat per alimentar-se, perquè es creu que allà es troben les ànimes dels ancestres a l’espera de la seva reencarnació. No obstant això, un veí seu, Askhat, alimenta la seva família pescant furtivament al llac. La seva filla d’onze anys, Jyldyz, s’oposa insistentment, perquè com l’ancià, també creu en la llegenda i no menja peix.

Emil Atageldiev és un músic professional i un artista molt premiat de la República del Kirguizistan des de 2001. És membre de la Unió de directors de fotografia del Kirguizistan des de 2014. Al 2010 es va graduar en els Cursos superiors de Guionistes i Directors de Cinema, VGIK, de Moscou. The Lake és la seva primera pel·lícula com a director i coguionista, i la va presentar per primera vegada al Shanghai International Film Festival 2020.

Dissabte 8 de juny de 2024, a les 12:00h

Una professora de primària amb aspiracions d’escriptora demana ajuda als seus alumnes per a escriure un nou relat. L’argument finalment tracta d’una noia que, després de perdre a la seva mare, es veu atrapada en una història amb la seva professora que no té futur.

Hamidreza Ghotbi és un actor i director de cinema. Com a cineasta ha dedicat la seva carrera a la realització de curts i That Night’s Train és el seu primer llargmetratge.

Dissabte 15 de juny de 2024, a les 12:00h

L’home sempre ha aspirat a la grandesa. Abandona els gaudis i les preocupacions de la vida per seguir el camí de l’èxit, dedica la seva vida a fer un nou descobriment o ser un gran creatiu per donar-se a conèixer al món. Un jove matemàtic, Bahadyr, comença a treballar en una hipòtesi plantejada pel matemàtic Henri Puankare el 1904. Es tracta d’investigar un dels set problemes sense resoldre durant anys i pel qual l’Institut Clay de Matemàtiques pretén recompensar amb el Premi Millennium a qui sigui capaç de resoldre-la. Però, van passant els anys i els avenços sobre la conjectura de Puankare romanen sobre la taula del que ara és un ancià matemàtic, que es troba al mateix punt de la partida.

Muzaffarkhan Erkinov va néixer al 1983. Ha treballat en moltes sèries de televisió, documentals i curts. De la seva trajectòria cinematogràfica destaquen pel·lícules com Armon, Iqtidar, Yagonam, Kasas, Avlony, Puankare i Aydinlar. Ha rebut premis nacionals com el Tasanno i l’Ehtirom, i va obtenir un premi a l’International Film Festival per Creative Flight, i un altre a l’Eurasian Film and TV Festival per Slavic Tale.

Del 13 d’abril al 15 de juny de 2024
MK2 Cine Paz | Calle de Fuencarral, 125, Madrid
6€

Noves mirades del cinema asiàtic

PROGRAMACIÓ

Organitzen