Mostra de cinema iranià

El cinema iranià té els seus seguidors i tant les novetats que es donen a conèixer com les retrospectives o els cicles monogràfics són sempre cites esperades. El cinema iranià, caracteritzat per ser un cinema d’autor, es distingeix fàcilment per les seves propostes narratives i guions, evidenciant la formació sòlida dels seus cineastes. En aquesta edició, hem seleccionat curosament cinc pel·lícules que podrem projectar gràcies a la col·laboració de la Conselleria Cultural de l’Ambaixada de la R. I. de l’Iran a Espanya i la Farabi Foundation, el compromís de les quals amb la difusió d’aquest cinema és innegable. Els títols que formen part de la mostra són de recent producció, datades entre el 2020 i el 2022, i dirigides per joves talents nascuts entre les dècades del setanta i vuitanta del segle XX. Sumant-se a la nostra extensa programació anual, aquesta mostra s’integra a la llista de pel·lícules d’aquest país que projectem als Cinemes Girona de Barcelona, MK2 Cine Paz de Madrid, al canal de televisió Betevé, i al Canal Casa Àsia dins de la plataforma online Filmin. 

PROGRAMACIÓ 

Dijous 15 de febrer de 2024, a les 20h

No Prior Appointment

Behrooz Shoaibi | Irán | 2022 | 120’| VOSE 

Quan la Yasmin tenia sis anys, l’edat del seu fill a l’actualitat, la seva família va emigrar a Berlín. Ara, ha de tornar a l’Iran per la mort del seu pare, però el viatge no és fàcil atès que el seu fill és autista. En arribar a l’Iran, la Yasmin, que amb prou feines coneixia el seu pare, no surt de la sorpresa amb l’herència que aquest li ha deixat. El seu breu i indesitjat allotjament a la ciutat natal del seu progenitor, que li permet conèixer a aquells que s’hi relacionaven, dona a la Yasmin una nova manera d’entendre els éssers humans, la vida i la mort. 

Behrooz Shoaibi va néixer l‘any 1979, a Mashhad, i ha treballat en diferents sectors del cinema. Com a actor, va començar la seva carrera amb The Glass Agency (1998) d’Ebrahim Hatamikia, i va aconseguir l’atenció de la crítica i el públic amb Gold & Copper (2010) d’Homayoun Asadian. Entre les seves pel·lícules i sèries per a televisió es troben: The Sloe Garden (2005); Wings Of Hapiness (2008); Abandoned (2009); Somewhere Between Staying and Going (2010); i Secluded (2014). Amb el seu primer llargmetratge, The Corridor, Shoaibi va guanyar el premi a Millor Pel·lícula Debut del Festival de Cinema de Fajr 2013.  

Dissabte 17 de febrer de 2024, a les 20h

Sea Boys

Afshin Hashemi, Hossein Jami | Irán | 2021 | 95’ | VOSE | Drama 

Ens explica la història de dos nois que viuen a costats oposats del país amb la història compartida que tots dos han perdut un dels seus progenitors. El noi que viu al nord ha perdut el pare, mentre que el noi que viu al sud ha perdut la mare. Tots dos es troben en una recerca d’allò que pugui substituir l’amor perdut en perdre els progenitors. 

Afshin Hashemi, nascut al 1975 a Teheran, és un actor, escriptor i director de cinema iranià. Va començar la seva carrera professional al teatre, al 1993, actuant i dirigint més de 20 obres. És conegut per les pel·lícules Don’t be tired (2013, co-dirigida al costat de Mohsen Gharaie), Soft voice (2015), Temporary license (2017), Auntie Frog (2018), Goodbye Shirazi girl (2019) i el seu últim llargmetratge, Sea boys (2021). 

Dissabte 2 de març de 2024, a les 20h

Emad and Tuba’s Romanticism

Kaveh Sabaghzadeh | Irán | 2021 | 97’ | VOSE | Romàntica  

Quan el destí fa que l’Emad i la Tuba es trobin i es coneguin mútuament per primera vegada, saben perfectament que l’amor és una habilitat, no només pur entusiasme, bellesa o una ardor apressant. 

Kaveh Sabaghzadeh, va néixer al 1980 i és fill d’un conegut director de cinema iranià, Mehdi Sabaghzadeh. Actiu com a ajudant de direcció, director de producció i fotògraf des de 1998, va fer el seu debut al cinema amb el llargmetratge Italy Italy, al 2017. Emad and Tuba’s Romanticism és la seva segona pel·lícula. 

Dissabte 16 de març de 2024, a les 20h

Mehran

Roqiye Tavakoli | Irán | 2020 | 78’ | VOSE | Drama 

Una família destrossada per la guerra originària d’un poble fronterer anomenat Mehran ha de fugir a Yazd, una ciutat que es troba al centre del país. Allí es veuen embolicats en els afers personals dels seus amfitrions, que estan buscant una nova parella per al seu fill vidu. 

Roqiye Tavakoli, va néixer al 1985 i va estudiar Arts Cinematogràfiques i un màster en Literatura Dramàtica a la Universitat Sooreh, que es troba a Teheran. És professora i cap de departament a la Universitat Yazd d’Art i Cultura. Tavakoli és membre de l’Associació Iraniana de Curts del Khaneh Cinema. La directora ha fet més de 30 curts i pel·lícules documentals, que s’han presentat i han estat àmpliament aplaudides a més de 50 festivals locals i internacionals. Ha estat premiada a festivals com l’Armenian International Women’s Films Festival Kin, els Premis Dubai Ibda, el Festival de Cinema Rooyesh i el Festival de Cinema Parvin Etesami.

Dissabte 23 de març de 2024, a les 20h    

Wolf Cubs of the Apple Valley

Fereydoun Najafi | Irán | 2020 | 85’ | VOSE | Drama 

Asho d’11 anys, el pare del qual és acusat d’assassinat, creu que va perdre la mare durant la infància. En un viatge que es veu obligat a fer, descobreix algunes de les realitats que ignorava i es veu enfrontant nous obstacles i aventures. 

Fereydoun Najafi, nascut al 1977 a Koohrang, és llicenciat en cinematografia per la Universitat de Cinema Soureh. Ha realitzat una gran quantitat de curts i documentals. Les seves pel·lícules han estat projectades a més de 100 festivals de cinema nacionals i internacionals i ha rebut uns 40 premis. The Skier va ser el seu debut en llargmetratges i va ser nominada als premis APSA com a Millor Llargmetratge Jove. El director també ha estat partícip en més de 10 festivals internacionals com el de Cambridge i el d’Olympia. Nejafi va ser el guardonat amb el premi Crystal Simorgh a la 27 Edició del Festival de Cinema Internacional Fajr per la pel·lícula Where is Fatemeh’s house?, que també va ser seleccionada per a la 61 Edició del Festival de Cinema de Berlín. Ha obtingut cinc premis Papallona d’Or per part de l’ICFF amb Where is Fatemeh’s house?, The skier, The rooster, i The twelfth team-mat. The last migration va ser part del Festival de Documentals de Tessalònica i del Festival de Cinema de Mont-real, va guanyar el premi London SWEEFT per Millor Documental així com també el Premi al Millor Documental de part de la 6a Edició del Festival Internacional de Documentals de l’Iran.